manescal

Nom popular que pren la professió de veterinari, també coneguda com a albeitar. Manescal és una alteració de la veu occitana de marescal (ferrer de cavalls/pràctic en ells). Abans de l'apertura de les escoles universitàries especials aquests professionals, es formaven en l'arma de cavalleria de l'exèrcit espanyol agafant graduació d'oficial, i que una vegada acomplit el període pel qual es contractaven passaven a la vida civil oferint el seu art. En el segle XVIII s'estableixen a Benissa alguns professionals, com Manuel Morales Monzón, natural de Colmenar Viejo. Els manescals, com els antics metges, designaven les intervencions quirúrgiques en altres professionals. A Benissa aquests auxiliars són coneguts en algun moment com a practicant d'albeitar, on en l'any 1855 Manuel Díaz Ruiz, natural de Novelda es fa anunciar amb eixa titulació. Els ajuntaments, per disposicions legals, contracten als professionals de la veterinària assignant-los alguna ajuda per al seu sosteniment. A partir de l'any 1869 es constata la seua permanència com a titulars, sent Miguel Llamas Inglés, el primer que té la plaça oficial. Seguirà en l'exercici de la titularitat Bonaventura Cervera Mestre, German Civera i José Bordes Company. Els antics veterinaris tenien subcontractat el servei de ferrar a les cavalleries als mestres ferradors, als quals facilitaven un local on ells també passaven les consultes ordinàries. Els mestres ferradors i el veterinari tenien una relació molt estreta ajudant-los quan s'havien de fer operacions com capar als matxos cerrils. El vell costum que els carnissers actuaren com a capadors (sanadors) de porcs fou motiu de friccions professionals; l'autoritat hagué de recórrer a delimitar camps, i s'establí finalment que els capadors eren una mena d'auxiliars del veterinari, tal com ho eren els mestres ferradors. El veterinari fou integrat a les juntes locals de sanitat i se li encarregava la missió de vigilar la qualitat de les carns que sortien de l'escorxador municipal. En l'any 1916, a petició del veterinari de Benissa, l'ajuntament efectua obres per millorar les dependències de l'escorxador del camí de Senija, fent un apartat per al veterinari i adquirint un aparell microscòpic per analitzar les carns. El veterinari marcava les èpoques per a fer les obligatòries vacunes als animals domèstics on era manat que l'ajuntament de Benissa fera un cens de propietaris de gossos establint el pagament d'un tribut atorgant anualment una placa identificativa que era popularment coneguda com la xapa del gos. La professió, alliberada actualment de l'antiga legislació, està exercida en règim de lliure apertura d'establiments, els quals ofereixen un servei modern i especialitzat a tota mena d'animals de companyia.