Gabriel Mas Grimalt

De Biblioteca Joan Josep Cardona
La revisió el 10:18, 10 juny 2018 per Jortola (discussió | contribucions) (Crea article)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Salta a: navegació, cerca

(Xaló 1803-Benissa 1875). Alcalde. Entrà a l'Ajuntament en el moment de la revolució de la Gloriosa, en l'any 1868, succeint a Francesc Pasqual Torres Feliu i presidint la corporació fins a l'any 1872. Exercí com a alcalde en el període conegut com a «sexenni revolucionari» i que coincideix entre l'exili d'Isabel II i la regència d'Espartero. El moviment polític que motivà la revolució a escala nacional va tindre a Benissa i comarca les mateixes singularitats que el provocaren. En temps de l'alcalde que el precedí ja es va veure com s'havia deteriorat l'economia dels benissers i les reclamacions que es feren per eximir del pago dels consums, causes que eren semblants a la resta de l'Estat i que justificaren aquell canvi polític. Tot i això Benissa no manifesta cap postura ni favorable ni en contra de la Revolució en clar contrast amb altres pobles com Pego o Callosa o el mateix Xaló, localitat d'on era natural Gabriel Mas, on un grup de dues-centes persones recorregué els carrers proclamant crits a favor d'un sistema republicà. Els successos d'avalots i inquietud social no semblaven acabar i aquest alcalde, com els altres de la comarca, feren front a la situació imposant ordre. El mateix ajuntament arreglava les dependències carceràries i contribuïa econòmicament a la junta del districte per atendre als empresonats. Poques foren les obres públiques realitzades en el seu manament motivat per les circumstàncies del moment de pobresa per les que passava la societat benissera, cal, en tot cas constatar que reclamà a Obres Públiques les indemnitzacions pels danys originats en el camí d'entrada a l'ermita de Sant Antoni a causa del traçat de la carretera de València a Alacant. Donà pas a alcaldia de Joaquim Abargues Domènec.