matxiembrar

De Biblioteca Joan Josep Cardona
La revisió el 10:18, 10 juny 2018 per Jortola (discussió | contribucions) (Crea article)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Salta a: navegació, cerca

Tècniques emprades pels fusters de Benissa quan han d'unir una peça de fusta a l'altra. S'utilitza en els treballs de prestatgeria, portes i finestres o en qualsevol altre on una fusta ha d'acoblar a l'altra. Són diverses les formes que admet aquest treball, que per altra banda sol ser molt delicat i requereix una gran habilitat per part del fuster. Es pot fer en forma d'inglete (dit també a mitja fusta), amb rebaix, amb llengüeta, ranura, rebaix i sisgo. Una tècnica també prou complicada és la que es fa amb espigues múltiples. Consisteix a efectuar a la cara de l'extrem de la peça un seguit de ranures que han de coincidir en la peça amb què s'ha d'acoblar que s'han fet de forma que entren per pressió. El matxiembrat dit de coa de milà dona un acabat molt perfecte. És una unió que té forma de trapezi, on el cap és més ample que el principi. S'unirà fent en una part a mitja fusta la coa i en l'altra part a unir es fa la caixa oberta amb xerrac i formó. Aquesta tècnica pot ampliar-se a la coneguda com coa de milà d'espigues múltiples i que es fa servir habitualment quan es fan caixons. No cal dir que aquesta tècnica és molt complexa i permet tot un seguit de variacions que són conegudes pels experts fusters de Benissa.