medicina

L'existència d'un hospital a Benissa, centre que es pot documentar en l'any 1688, confirma que l'assistència als malalts, i d'alguna forma, estaria a càrrec de metges. Martí Àvila, natural de València, és un dels metges que exercia a Benissa en l'any 1597. Altres metges, com Joan Ivars, Pere Joan Fita o Francesc Bellido, són professionals que estan datats com a metges als segles XVII i XVIII. Genisa Rodríguez, és la viuda del metge Buforn, exercint també ella com a comare en el segle XVII. La professió exigia estudis fets a l'Estudi General i després Universitat de València, centre que fou reconegut com una de les primeres escoles de medicina d'Europa. La medicina i la cirurgia no sempre estigué unida en una mateixa llicenciatura, de forma que la pràctica mèdica es dividia en dues professions diferents. El metge pur tenia una condició social superior a la del cirurgià, com també eren diferents les seues funcions. Mentre el metge era el clínic que definia la malaltia i el seu tractament el cirurgià era l'encarregat d'operar i fer les cures adients. El metge tenia accés a uns estudis superiors mentre que el cirurgià es formava en escoles especials que tenien la finalitat de procurar bons professionals per a l'exèrcit i la marina de guerra, lloc on era imprescindible la seua presència per a curar ferides i altres lesions. No és estrany trobar-nos a Benissa en ple segle XIX amb diferents professionals que es titulen metges purs (doctors), metges cirurgians, cirurgians i mestres sangradors. Eixa singularitat no és tan sols per a Benissa, sinó que és producte del desordre oficial en què estava regulada la professió, qüestió que es resoldria amb l'aplicació dels decrets en la matèria que afegiren a la carrera de metge la de cirurgià, deixant una branca auxiliar denominada de practicants en medicina, camí dels futurs i actuals ajudants tècnics sanitaris. L'avanç dels estudis de la medicina es troben a Benissa en ple segle XIX, ja que s'observen en les actes de defunció l'evolució de coneixements que es perceben pel diagnòstic que apliquen els metges a les malalties finals, com així mateix en les actes municipals que relaten l'aplicació de moderns mètodes de profilaxi que recomanen els metges del moment davant les epidèmies que es presenten. El municipi de Benissa va regular l'exercici de la medicina pel mètode conegut com a «partit tancat», on la titularitat la tenien tan sols dos metges si bé altres podien exercir per lliure. Els metges titulars, a banda de la remuneració de la clientela mitjançant la iguala, tenien una assignació municipal que els obligava a atendre als malalts pobres, assistir als malalts de l'hospital, dirigir la junta local de sanitat i auxiliar als jutges en casos de reconeixement de cadàvers morts en situacions sospitoses. El metge tenia la consulta en el seu propi domicili. En l'any 1975 es feren obres en l'antic hospital per a ubicar un primer ambulatori. En 1980 en locals annexos a la residència d'ancians es centralitzaren les consultes dels tres metges titulars més el practicant oficial, decisió que fou el primer pas perquè en l'any 1991 quedaren inaugurades les instal·lacions del Centre de Salut amb notables millores i serveis.

Bibliografia: Andrés Piquer y la enseñanza de medicina. José L.Peset. Actes I Congrés Hist. P.Valencià. 1976. Saludadores y médicos en la Baja Edad Media. J.Mª Doñate Sebastià. Actes I Congrés Hist.P.Valencià. 1976