mercat

L'espai urbà que una vegada per setmana es destina a la venda al públic de mercaderies a la menuda, preferentment d'aliments, roba de vestir i utensilis domèstics. El Diccionari de Madoz, descriu en l'any 1845 l'existència d'un mercat que es celebra el dilluns. El primitiu recinte d'exposició i venda s'aixecava a la Placeta Vella que en l'any 1861 es trasllada al carrer Ample de Sant Josep, mesura que no va convéncer a part dels membres de l'Ajuntament que recollien el sentiment d'un sector de la població per considerar que el lloc escollit, si bé era un espai ample i amb condicions, es situava lluny del considerat centre neuràlgic de la població. En la donació de terrenys feta pels germans Feliu Rodríguez de la Encina al poble en l'any 1874 per a construir una gran plaça s'obrí l'oportunitat de traslladar a ella el mercat que es feia al carrer Sant Josep. En l'any 1877 es procedia per l'ajuntament a parcel·lar i subhastar els solars propietat del comú que voltaven i conformaven l'espai de la nova plaça. En l'any 1881 es feien coberts per allotjar als comerciants i els serveis de repés i magatzem, dels quals part d'ells s'enderrocaren en l'any 1910 i continuant la total demolició de la part central en l'any 1925 per amenaça de ruïna. Entre eixe interval de temps s'havien construït dos bells porxes centrals dels quals se'n va enderrocar un en l'any 1938 per les avaries que li va ocasionar un tanc que maniobrava al seu voltant; l'altre desaparegué en l'any 1955. En quedaren en peu dos altres fets amb coberta de ferro que definitivament desaparegueren en l'any 1966. Era preocupació dels ajuntaments dels anys cinquanta i seixanta del segle XX dotar el poble d'un mercat en condicions, situació que es va fer possible en l'any 1964 aprofitant part del solar deixat pels terrenys del camp de futbol de l'Hort de Bordes cedits a un empresari de la construcció amb el compromís de deixar fet el mercat a la part baixa. Amb les noves i modernes dependències es traslladà definitivament el mercat al lloc actual. Les autoritats municipals sempre havien previst l'ordre i reglamentació que havia de regir en el mercat públic i a l'efecte queden recollides estrictes instruccions en les Ordenances Municipals antigues les quals reflecteixen que des de temps immemorials es celebrava mercat a Benissa els diumenges i dilluns, destinant-se el primer a la venda d'aliments i el del dilluns a robes, vaixelles i resta de paraments per a casa, quedant prohibida la venda ambulant, i, en especial el peix, subjecte a una meticulosa policia i higiene. L'administració dels pesos i mesures, al que també s'afegiria posteriorment l'explotació dels llocs públics de venda, ja venia realitzant-se per l'ajuntament mitjançant subhasta. En l'any 1745 es confirma eixa prerrogativa municipal on les autoritats municipals arrenden a Vicent Serra els drets de les peses. L'arrendador tenia el dret de percebre les quantitats assignades per ocupació d'espai i en les concòrdies s'especificaven les mesures de les taules de venda d'articles. La mateixa església tenia intervenció en el millor desenvolupament del mercat i a l'efecte és sensible a les peticions del mateix ajuntament de fixar una missa especial, dita de dotze, amb la finalitat que els parroquians que vivien al camp, i s'havien quedat de guarda de cases i collites, pogueren vindre al poble quan els més matiners ja havien fet mercat i els podien rellevar. La missa de dotze es pagava dels drets censals dels benifets extingits en la Desamortització, dret que reclamava a l'Ajuntament en l'any 1904 el prevere mossén Jacint Ribes que passava a ocupar-se de la celebració de la dita missa.