Morataraiz

(Grècia. Segle XVI). Conegut també com l'Arrais Morato. Fou considerat com un dels més atrevits pirates barbarescs que assolaren les costes de la Mediterrània occidental en el segle XVI. Era d'origen grec, renegà de la religió cristiana on havia estat batejat i s'embarcà com a cors sota el comandament dels diferents arrais que estaven al servei dels interessos del soldà de Turquia. Destacat pel seu valor aconseguí tindre la seua pròpia esquadra practicant el cors pel seu compte. En l'any 1586 assetjà Benissa, però previnguts els benissers a les muralles el reberen amb càrregues d'arcabús matant al seu nebot i altres pirates obligant-lo a pactar el rescat d'alguns captius benissers que havia fet en el trajecte. Anterior a aquest atac el pirata n'havia fet altres, com el de l'any 1583, amb el resultat d'haver captivat a dotze benissers que obligaren a la vila a prendre diners en cens per a procedir al seu rescat (vegeu Taba del rescat). Morato no tan sols s'arriscava a les costes mediterrànies, sinó que també féu incursions a l'Atlàntic. En l'any 1586 havia entrat a la vila de Teguise, a l'illa de Lanzarote on féu molta destrossa al castell de Guanapay sent tan forta la destrucció que el rei Felip II va encomanar fer noves defenses a l'enginyer Torriani. La constància d'aquests atacs va obligar a les viles de Benissa, Teulada i Calp a establir un servei de vigilància a les costes conegut com l'impost de les guardes de mar. Les dificultats de mantenir un comerç marítim en condicions de seguretat motivaren la firma de diversos pactes entre les potències del Mediterrani occidental. En l'any 1585 el Dux Daponte de Venècia encapçalà el protocol per prorrogar les treves amb el soldà de Turquia, períodes que mai acabaven de consolidar la pau per al comerç al Mediterrani, qüestió que es resoldria amb l'acabament del poder otomà dins del segle XIX.