partida rural

Nom que es dóna a les diferents parts del territori en què està dividit el terme de Benissa, prenent cada una el nom toponímic que les diferencia. L'etimologia és antiga, i, a tall d'exemple, el Diccionari de Coromines fa esment d'una cita corresponent a l'Alcover Moll, en l'any 1359 que defineix la partida com una part considerable del terme rural d'un poble. La coneixença d'eixa denominació també la veiem recollida en el Llibre del Repartiment quan es reflecteix el nom d'algunes d'elles en el cas benisser, encara que sota la referència administrativa d'alqueria. Alguna documentació, com el seguit de reclamacions fetes pel clergat de Benissa per a percebre les rendes d'uns censals en l'any 1598, ja es recull el nom específic de partida («in partita del Pou de avall, confrontatum itinere del pla de Carrals»). La denominació geogràfica no canvia de sentit literal i la qual cosa es torna a reiterar en documents posteriors, i, especialment, en els que corresponen a protocols notarials. A tall d'exemple el notari de Benissa, Juan Pérez Clemente, redacta sempre amb el nom de partida qualsevol referència rural («donde acaba el Bobalar, hasta la tierra de Miguel Castells i el doctor Juan Piera que está debajo del azagador junto a la partida de Berdica»). La cita, que correspon a l'any 1743, es veurà ratificada en posteriors referències i que, com aquella, no atorga a eixes parts del terme altra denominació que la ja coneguda, sent el llibre de l'Amillarament de 1893 on trobem el llistat complet de bona part de les partides. La tradició local identifica la partida com la zona rural amb la densitat suficient de cases i habitatge per a considerar-ho com a nucli poblat i amb plena personalitat. D'aquesta forma les partides més populars són les següents: N: Canor. E: Paratella i Berdica. SE: Pedramala i Benimarco. S: Quisi. SO: Benimarraig, Albinyet, Lleus i Pinos. O: Benimallunt.

Bibliografia: Els noms de lloc de Benissa. J. J. Cardona i M. J. Cardona. 2006