pilota valenciana

L'esport tradicional i autòcton que a Benissa es practica des de temps antic. Un dictat tòpic (Benissa, pilota i missa) dóna constància de la singular afició dels benissers a aquest esport. Referències antigues no en manquen. Abans del dramàtic episodi militar que va precedir en l'any 1609 l'expulsió dels moriscos, l'historiador Gaspar Escolano conta que a Benissa, aquarterades les tropes del Terç de Nàpols, el seu mestre de camp Sancho de Luna estava, juntament amb el rector i jurats, entretinguts com a espectadors en un joc de pilota. La parròquia en el segle XVIII era propietària d'un trinquet de pilota. És de suposar que l'edifici devia correspondre a la modalitat dita de pilota grossa, que requereix un espai de pràctica de dimensions considerablement inferior als trinquets habituals i que, amb tota seguretat, devia estar situat dins dels solars del primer eixampliu. La cita, extreta d'un llibre de censals, tan sols manifesta que la parròquia el té arrendat. A excepció d'eixa font documental no tornem a trobar-ne una altra fins a l'any 1942, que anuncia oficialment que el trinquet està tancat. Fora del cercle tancat del trinquet la pilota, l'esport va arrelar dins de la modalitat coneguda per pilota a llargues, que es podia practicar als carrers. De la importància que se li donava com a diversió popular cal fer esment que les mateixes ordenances municipals de Benissa de l'any 1912 arrepleguen en el seu articulat que era necessari el permís dels veïns dels carrers on s'havia de practicar, a més que les partides havien d'observar per als mesos de novembre a març un horari de joc establit que començava a les dues de la vesprada i la resta de l'any a les tres. Si la partida era molt important, s'autoritzava començar al matí. Òbviament quedaven establides les advertències per al públic de no poder travessar el carrer mentre la pilota estava en joc, així com el seu bon comportament i la prohibició de blasfemar. Les recerques fetes per Josep Ramiro es remunten a la memòria oral dels vells afeccionats que refereixen haver vist jugar a primers del segle XX a bons pilotaris com Pere Femenia Anna, Vicent Crespo Solpost, als que seguiren els germans Pepe, Antoni i Ismael Botella Palleter, Elías Xato, Roldán i Felip de Porcellanes. Dins dels anys quaranta destacà Àngel Crespo Ortolà, conegut també com a Xiquet de Benissa que va pertànyer al quadre del Pelaio. Entre els anys cinquanta i seixanta Joanet, Isidoret i Pere Bisquert excel·liren com a bons jugadors de raspall. Són jugadors de l'època següent Pepe Ivars Barber i Pedro Juan Frau. Pepe Ivars va jugar com a professional continuant els passos del Xiquet de Benissa, i en eixa línia els va seguir Pepe Ramiro, aquest de més recorregut i que va mantenir una alta qualificació junt amb Joaquim Ribes Feliu, dos restos amplament reconeguts per l'afecció i que participaren en els millors trinquets del País. D'eixa època cal destacar com a bon punter a Pepe Cabrera Blanco i posteriorment El Zurdet de Benissa. Decaigué el joc al carrer d'ençà que la modalitat de pilota al trinquet es va intensificar a partir de la construcció del nou recinte a darrers de la dècada dels anys cinquanta del segle XX. La passió que aixecaven les partides de la fira de Sant Antoni s'havia esmortit i la modalitat a llargues es prosseguia tan sols al voltant de les ermites de Sant Jaume, Els Sants de la Pedra, o de santa Bàrbara els diumenges de vesprada entre els veïns d'aquelles zones rurals. El reviscolar de la Fira de Sant Antoni, succés que aparegué en l'any 1980, intentà reviure l'esport al carrer. El breu interés, sota els auspicis de la Generalitat, posaren de moda l'esport. A Benissa es va crear el club Futur que es mantingué prou actiu presentant equips amb regular èxit a les competicions que s'organitzaven a tot arreu. Actualment l'esport es practica més assíduament al trinquet.

Trinquet

Fora del trinquet del segle XVIII que hem nomenat, el primer recinte fet per iniciativa privada fou el construït en l'any 1931 per Vicent Llopis Mariano i on jugaren els més acreditats pilotaris del moment. Ens consta que en l'any 1942 hi ha una ordre de tancament, segurament perquè un temporal de vent va enderrocar la muralla. Fou obert posteriorment per a dedicar-lo tan sols a partides de raspot per tal com la muralla mai es va tornar a aixecar. En l'any 1954, a iniciativa de Francesc Ribes Coma, en terrenys de l'antic camp de futbol de l'Hort de Bordes, en fase d'urbanitzar, s'iniciaren les obres del trinquet actual que en el transcurs de la construcció sofrí també la caiguda de la muralla. Se'n féu càrrec de dur avant el projecte Francesc Llopis Ivars, fill del vell trinqueter Vicent Mariano. Aconseguint que en l'any 1957 fóra inaugurat en una partida on intervingueren Rovellet i Rodríguez contra Juliet, Ruiz i Gómez, que vans els guanyadors. La gestió de Francesc Mariano va resultar de les més brillants que recorden els afeccionats. Acabada aquesta, diversos empresaris la prosseguiren amb més o menys èxit fins que l'apertura de nous trinquets a Pedreguer i a Benidorm dispersaren als afeccionats. La vida del trinquet seguí el curs dels alts i baixos naturals en un esport que no sempre ha tingut les ajudes i consideració necessàries per a elevar-lo als nivells que pròpiament es mereix. Cal exceptuar el suport que li va donar el govern de Generalitat, eixamplada al joc al carrer, reviscolament que va servir perquè molts pobles, entre ells Benissa presentaren equips a les competicions oficials aconseguint el triomf en alguns dels torneigs que es programaren. En l'actualitat el trinquet és de titularitat municipal i allotja l'escola municipal de pilota alhora que es realitzen esporàdicament partides dins dels campionats autonòmics.

Bibliografia: :Breu estudi de la pilota valenciana a Benissa. Josep Ramiro. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. 1994 Ecos de la memòria i del passat. Alícia Capó Llopis. Revista festes P. Xiqueta 2004.