Baladrar

>

la partida del Baladrar

1682: «in situs del Baladrar» (AHMB. Protocol notarial de Pere Cabrera de Rafael).
1826: «la de Baladrá, capaz de seis buques medianos» (Diccionario Geográfico. Sebastián de Miñano).

És la part més oriental de la zona marítima de Benissa i a la fita amb el terme de Teulada. Actualment, el topònim com a possessió de terra de conreu, està completament transformat en zona residencial urbanitzada, però en temps antics fou molt apreciada per tractar-se d'un terreny destinat a pastures.

Coordenades: II, 13-C

el barranc del Baladrar

2002: Oral.

Barranc format a les primeres costeres que vénen a continuació de l'ermita de Benimarco fins a arribar a les aigües de la mar. Hi sovinteja el baladre, planta de la família de les apocínies (Nerium oleander) que procedeix etimològicament del llatí veratrum.

Coordenades: II, 13-C

la platja del Baladrar

2002: Oral.

Platja de cinques que es forma a la desembocadura de la mar del barranc del mateix nom.

Coordenades: II, 13-D