poblament, població i demografia
Les pintures rupestres de la partida de Pinos i les restes arqueològiques romanes i àrabs d'Albinyent, Lleus, Benimarraig, Benimallunt i Llenes mostren que des de l'antiguitat existien nuclis poblats al terme de Benissa. El Llibre del Repartiment expressa el nom d'algunes alqueries àrabs, però tot fa pensar que era població disseminada concentrada en cases aïllades i construïdes a poca distància les unes de les altres. L'assentament cristià es produirà arran que es facen efectives les donacions de terres del Llibre del Repartiment de Jaume I. Documentalment es pot precisar pel morabatí manat fer pel marqués de Dénia que en l'any 1381 poblen Benissa 56 grups familiars on tots ells porten cognom d'arrel catalana (Feliu, Crespo, Boigues, Ivars, Esquerdo, Jorro, Bertomeu, Carbonell, Ortolà, Giner, Llobell...). A aquest primer assentament aniran afegint-se durant els segles següents nous pobladors, la majoria provinents de la comarca. En ser la població de Benissa majoritàriament de cristians vells l'expulsió dels moriscs no l'afectà. Durant gran part del segle XVII va rebent un degoteig de colons que arriben des de les Illes Balears, especialment d'Eivissa (Castells, Cardona, Mas, Femenia, Tro, Rosselló...). Consolidat eixe primer esglaó, format per llauradors i ramaders, els segles següents es complementarà amb artesans, comerciants i oficis lliberals (Llavador, Escortell, Morent, Cuello, Gandia, Bordes...). A partir de 1970 l'auge econòmic propiciat per la construcció d'habitatges per a residents estrangers obri les portes a famílies de procedència andalusa i manxega que senten solar i es barregen amb els llinatges més antics. L'efecte reclam prosseguirà amb més o menys intensitat fins a l'entrada del nou segle on s'afegiran contingents d'altres procedències (Europa de l'Est, Sud-America i el Magrib) situació a què cal afegir la consolidació de residents de procedència del centre d'Europa i Gran Bretanya. La intensitat d'aquest darrer poblament és de tanta magnitud que en pocs anys ha doblat quasi a la població aborigen.
L'estudi dels registres de població més fiables mostren que del segle XIV fins primers del XVIII la població creix molt lentament. El segle XVIII remunta el veïnatge aplegant en 1860 a 5.287 habitants, població que costa augmentar com es demostra que en l'any 1910 el cens de població és de 5.672 habitants, aplegant als màxims de 6.026 en l'any 1930 i 6.172 en el padró de 1940. No es superarà eixa xifra fins al padró de 1975 que dóna un total de 6.593 habitants, quantitats que no deixen de pujar per als següents censos com ara el de 1986 (7.181 habitats), el de 2003 (9.687 habitants) i 2004 (11.051 habitants).
Els treballs que s'han fet sobre la demografia corresponent a la Benissa antiga han observat alts percentatges de naixements i alhora de defuncions, especialment en edat infantil. Eixe equilibri comença a variar a partir de la segona meitat del segle XVIII. La natalitat del període 1858-1877 és de 4.245 (46%) en contra de 2.558 (28%) que representa la mortalitat. A partir d'eixe punt la natalitat es manté en uns saldos superiors a la mortalitat tot i que l'augment real de població va creixent molt lentament sent algunes de les causes principals l'emigració. L'espectacular creixement del segle XVIII tan sols es pot justificar per la posada en cultiu de gran part del terme que es trobava erm com també és explicable l'esmortiment del segle XIX a causa dels episodis de guerres civils, secades i epidèmies (còlera i pigota). En l'actualitat s'observa una tendència molt equilibrada entre saldos de naixements i defuncions. Contràriament a la tradició benissera el saldo d'immigrants supera amb escreix al migratori i les piràmides d'edat mantenen una estructura quasi homogènia, situació propiciada per l'entrada d'una massa immigratòria molt jove ocupada al sector de serveis.
Bibliografia: Els totals de la població de Benissa. J. J. Cardona. (2004). Comarca de la Marina. Josep J.Quereda.(1978) Cap a un model demogràfic comarcal. Benissa als segles XVI, XVII i XVIII. Joaquim Cuevas. (1989)
