procurador
La persona que té cura per encàrrec de les coses d'altre amb la seua absència. A Benissa es sol donar eixe nom al majordom de la colla de treballadors d'una propietat agrícola com les corresponents a les antigues famílies de l'oligarquia benissera. El nom de procurador consta ja en documents corresponents a l'any 1658 pel qual el justícia Baltasar Feliu, ordena fer crida per ajuntar consell pel qual queda elegit procurador del marqués d'Ariza a la baronia de Benissa el llaurador Jaume Ivars. La progressiva importància d'aquesta figura comença a intensificar-se a partir de les darreries del segle XIX. El periòdic El Centinela, corresponent al mes de maig de 1903, fa la menció que els grans terratinents de Benissa tenen residència fixa a València i que, per tant, la vigilància directa de les terres està en mans del procurador. El procurador era un llaurador expert en tota mena de conreus tradicionals del terme, havia de tindre coneixements culturals bàsics per fer comptes i llegir i escriure, gaudir d'un irreprotxable comportament social i tindre dots de comandament. Sota les seues ordres estaven el pareller, que era l'encarregat dels animals de càrrega de la casa, i la resta dels treballadors del camp que d'una forma fixa feien els treballs agraris. Era també missió del procurador percebre les rendes dels arrendadors i trametre als amos, residents a València, productes indispensables per a la intendència de la cuina de la casa que tenien a la capital. Tradicionalment els arrendataris de les finques estaven obligats per contracte a donar anualment un parell de gallines per a la taula del senyor. En un contracte establit a Benissa en l'any 1746 entre mossén Antoni Planes, procurador general del marqués d'Ariza i Joan Ivars de Pau, queda entre les clàusules eixa condició («el referido Juan Ivars haya de dar doce sueldos para un par de gallinas»). La figura del procurador, va estar vigent mentre existiren en explotació les grans finques rurals de Benissa vinculades als grans propietaris, cosa que va finalitzar als anys seixanta del segle XX. Procuradors coneguts en la contemporaneïtat foren Josep Castells (Casa Selva), Andreu i Joan Cabrera (Tossal), Pere Font (Feliu), Josep Ribes (Andreses), Josep Llopis (Benavent), Pere Cabrera (Grumers), Josep Santacreu (La Sénia) i Josep Ripoll (Asil). El personatge de procurador ha estat novel·lat per Jordi Valor en la seua novel·la El ducado de Bernia, ambientada en el paisatge benisser, i on el protagonista, Adolfo Ribes Cardona, encarna el simbolisme d'aquest càrrec.
