baralla del tio Quaresma

De Biblioteca Joan Josep Cardona
La revisió el 10:21, 10 juny 2018 per Jortola (discussió | contribucions)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Salta a: navegació, cerca

Llegenda urbana de Benissa en què es relata una violenta baralla mantinguda per diversos contrincants en els porxes de la plaça major. Causà un litigi que ascendí fins i tot a l'Audiència Provincial d'Alacant. Els fets succeïren el dia 20 de febrer de 1916 i tingueren com a protagonistes Ramon Millet Escrivà Quaresma, que lluità ell sol contra Miquel Arlandis Anglada, Eugenio Arlandis Ivars, Manel Ivars Capó i Miguel Escoda Torres. El lloc de la baralla va tindre com a escenari la cruïlla de la plaça del Rei Jaume i el carrer Nou. Segons la declaració presa als implicats el dia 20 al matí Ramon Millet es presentà a la taverna d'Eugenio Arlandis on tingueren algunes raons per qüestió d'antics conflictes en què estava implicat Miquel Arlandis per haver aquest denunciat Millet pel seu caràcter agressiu i amic de la gresca. L'activitat comercial de la taverna es ressentí eixe matí a causa de la presència i mala fama de Ramon Millet. Després de sopar Ramon Millet acudí novament a la plaça entrant en els diversos bars i desafiant a tothom. Finalment passà a la d'Eugenio amb semblant actitud. El primer que li va plantar cara va ser Miquel Arlandis; continuà Eugeni Arlandis que li va produir una ferida al cap trencant-li una botella de licor; després vingué Miquel Escoda que li va disparar des dels porxes amb una pistola marca Browing i el ferí amb dos trets. Una vegada en terra va rebre dos ferides de navalla. Les ferides el deixaren sense coneixement i se'l donà per mort fins a aplegar el jutjat que va ordenar que el conduïren a l'hospital del poble. En l'establiment l'assistiren els metges Juan Ferrando i Miguel Sala. Els altres ferits com Miguel Arlandis foren reconeguts pels metges forenses de Callosa Francisco Ribes Chinchilla i Arturo Pérez Plaza. Les declaracions posteriors de Ramon Millet en el jutjat foren prudents, seguint segurament el consell dels homes bons que l'assessoraren, cosa que motivà que la justícia fóra clement amb l'únic condemnat, Eugenio Arlandis, que fou obligat a romandre tancat a la presó de Benissa per un període de cinc dies. Seguint la relació dels fets s'extrau que tots els implicats mantenien contínues diferències degudes al mal caràcter de Ramon Millet i el seu constant desafiament als homes braus del poble.