quintes

Mètode de recluta de soldats per al servei d'armes. Es va imposar en el segle XVI per a completar el continget de soldats que havien de nodrir les diferents unitats de l'exèrcit. Fou una solució molt impopular i origen de revoltes i malestar, situació que va portar a l'obligació que cada poble aportara un determinat nombre de soldats equivalent a la quinta part dels mossos en edat reglamentària per a fer el servei. Es procurava complir eixe requisit incloent a malfeiners i gent de malviure. En eixe sentit en les quintes de Benissa, corresponents a la lleva de l'any 1742, l'ajuntament presidit per Vicent Abargues elegia a dos mossos que tenien eixa mala fama. Es tractava de Diego Cuello descrit per l'autoritat com a «mozo de mal vivir y de gran perjucio de la República». Acompanyava en el contingent Gabriel Femenia per ser «holgazàn y de mal vivir, sin querer trabajar ni cuidar del sustento de su madre». A primers del segle XIX es va imposar amb fermesa el servei fent els allistaments corresponents i el servei per un sorteig entre els mossos. En l'any 1861 l'Ajuntament, per primera vegada, efectua la crida. Estava permés la fórmula de redimir-se del servei posant a un altre soldat en compte del mosso sortejat. Una d'eixes circumstàncies la podem veure en un document notarial redactat en l'any 1863, pel notari Joan Baptista Durà, pel qual Francesca Ortolà Crespo hipoteca una finca al Pla dels Molins per a lliurar al seu fill Joan Antoni Cabrera, per un preu de 405 escuts que es paguen a Francesc Giner Vidal. Per al reconeixement de mossos l'ajuntament nomenava una junta integrada per dos sotsoficials, retirats del servei, i fills del poble, acompanyats del metge i el cirurgià titulars, com així consta per primera vegada que es va fer en l'any 1864. L'acte de reconeixement dels mossos era de certa solemnitat i s'efectuava a les dependències del mateix ajuntament procedint, a més de veure si tenien algun defecte físic, a mesurar la seua altura. S'utilitzava un aparell de mesura que en l'any 1875 se li va encarregar al fuster Jaume González, a més de la confecció de dues-centes boles (mena de bellota) on s'introduïa el nom del soldat, i, després es posaven dins d'un bombo per a fer el sorteig. Els mossos entrats en quintes solien celebrar l'esdeveniment com una mena d'entrada a la majoria d'edat. Prop de les festes de la Fira de Sant Antoni es reunien en quadrilla fent-se acompanyar per músics de guitarra i demanaven per les cases diners o aliments per fer una dinà d'acomiadament. Fou costum, mentre estigué en vigor el servei obligatori, que l'ajuntament sol·licitava als regiments on servien els soldats benissers que es donaren permís per assistir a les festes de la Puríssima. En agraïment els soldats desfilaven davant la imatge de la Puríssima en formació militar i comandats pel soldat de major graduació. Algunes convocatòries a files tenien el caràcter d'extraordinàries, com fou la corresponent a l'any 1874 a causa de la darrera guerra carlista, o la de l'any 1909, en què a més es va demanar la presència de reservistes a causa de la guerra del Riff. En eixa ocasió l'ajuntament acordava pagar pensions a raó de 50 cèntims diaris a les dones o fills orfes del soldat que anava a la guerra. La impopularitat de les quintes obligava a molts joves a fugir a Amèrica, donant-se diversos casos als anys 1867, 1876 i 1910, situació que els declarava com a fugits i fora de la llei. En la guerra de 1936 es cridaren, quasi al final de la guerra, a soldats que encara no havien complit l'edat reglamentària, per la qual cosa foren denominats la quinta del biberó, igual que es féu amb homes que ja havien sobrepassat l'edat, i als que destinaren a treballs de fortificació, soldats que els denominaren de la quinta del sac. Dins dels anys vuitanta del segle XX hi hagué un fort moviment de contestació al servei militar obligatori, conegut per moviment d'insubmissió. Els mossos de Benissa foren capdavanters en eixa protesta, i a alguns d'ells se'ls va seguir un procés judicial. Mentre no es va aplegar a tindre un exèrcit professional, i davant la creixent reacció a incorporar-se a files, els mossos feren la denomina prestació substitutòria en treballs sense remuneració a centres hospitalaris, residències públiques d'ancians, etc.

Refranyer

• Ser un quinto: Dir d'un que té poca experiència.