ramaderia
La cria d'ovelles i cabres ha sigut a Benissa una de les més importants activitats econòmiques. La circumstància de comptar antigament amb molta terra comunal dedicada a les pastures, la producció de matèria orgànica com adob natural i els bons preus de les carns i les llanes feren possible la realitat d'una cabana ramadera a la qual es va prestar molta atenció per raó de la riquesa que generava. El constant creixement dels ramats, alhora que produïa bons guanys econòmics era també font de conflictes. En la partició de termes feta en l'any 1386 es designen com a comunes les terres de pasturatge per als tres termes (Benissa, Teulada i Calp). El constant increment de ramats, per part de Benissa, obligava als pastors a entrar contínuament al terme de Calp. Per eixa circumstància són abundant els plets portats a l'extrem de llargs i costosos litigis en el segle XVII en la cort de València entre Benissa i els pobles que li són veïns. Concòrdies entre totes les parts, mitjançant el pagament de canons, acabaren per apagar les velles disputes entre pobles veïns. El creixement del poder dels governs municipals, en contra de la minva de jurisdicció del senyor territorial, farà possible que els ajuntaments obtinguen rendibilitat de l'explotació de muntanyes i llocs de pastura. Eixa situació està documentada en 1743 quan l'Ajuntament arrenda les muntanyes del terme i els panificables senyalant camins de trànsit per als ramats. Les muntanyes formen part important dels ingressos municipals i els pressupostos recullen eixa explotació entre les més significades dels capítols consignats. L'arrendament de l'any 1862 garantia a la baixa pastures per a dos mil corders a les muntanyes del terme i reservant cent cinquanta cabres per a la serra de Bèrnia. Cal entendre que en eixa distribució no entraven els ramats dels rics terratinents, tots ells amb una cabana superior a la que es menciona, i per tant els ramaders particulars que no disposaven de pastures pròpies havien de fer-ho, quan es podia a la muntanya, o pagant canons per entrar a terres de conreu en temps d'absència de collites. Era inevitable que eixa situació originara conflictes, raó per la qual les Ordenances Municipals de Benissa de l'any 1912 recullen àmplia normativa. L'explotació ramadera ha sobreviscut, encara que sense la gran importància d'abans, com una de les branques auxiliars en l'economia domèstica dels llauradors, on, si bé ha desaparegut el pastor professional persisteixen puntes de ramats com a record d'una dedicació abans tan lucrativa. La cabana tradicional benissera ha estat constituïda per les ovelles de la raça suada (roja valenciana) i la cabra del tipus murciana, existint per les pastures de Bèrnia la denominada cabra blanca.
Bibliografia: Els totals de la població de Benissa. J. J. Cardona 2004.
