salmorra

Conserva de determinats productes del camp amb aigua i sal. Les més conegudes són les que es fan amb tomaques i pebreres verdes, procés que es realitza a l'estiu i que pot ser consumit en la mateixa època o guardar-se per a l'hivern. S'utilitza normalment per acompanyar a les amanides o consumides separades d'elles. També es poden fer amb alficòs o amb melons menuts. A l'hivern ha estat costum fer salmorres amb raïmet de pastor o amb penques i cards, i a la primavera amb fenoll. Aquest és un procés més complex per tal com abans s'ha de fer bullir el producte. Com es practiquen un parell de bullits, i a fi que no es perda la textura dura, era costum posar claus nets o un altre element de ferro en la darrera bullida. Una vegada bullits es posen en una gerra amb aigua de pluja, sal i vinagre. Al cap de deu dies ja està en condicions de traure a la taula. La barreja es pot acompanyar amb brots de pebrella. S'ha d'anar diàriament llevant la bromera que sura per damunt a fi que no es faça malbé el producte.

Bibliografia: Olles i monjos. Joan Iborra. 2000