sarsuela

Obra teatral que intercala part cantada i part recitada semblant a l'òpera còmica francesa o l'opereta italiana. És molt possible que el seu origen fóra en el segle XVII; corresponen al segle XIX i al primer terç del XX els moments de màxima esplendor. Al gènere s'han dedicat músics de prestigi i notables escriptors. La sarsuela comptava per a la seua representació amb teatres dedicats en exclusiva, existint companyies en constant gira per capitals i pobles importants com Benissa, que a la Fira de Sant Antoni de l'any 1905 inclou entre les atraccions a dos teatres que ofereixen un ample repertori. Segons cita El Centinela, La Companyia Cornadó presentava en cartell les obres Tela de araña, Término medio, Picio, Adan y cia., Gallina ciega, Un pleito, Música clásica, Salsa de Aniceta, Una vieja, Por asalto, Viva mi niña, Torear por lo fino, La sordera entre altres. Després d'aquesta notícia no queda constància documental que il·lustre de noves representacions posteriors, ni tampoc abundància en versió de concert de la banda de música si atenem a les predileccions artístiques del mestre Eduardo Bordes, director en eixos anys, i poc afeccionat a la sarsuela. Als voltants de 1928-29, el franciscà fra Manuel Balaguer Valor, fill de Cocentaina, oferia al públic de Benissa el seu drama en tres actes El martirio de Santa Margarita, obra que havia estrenat a Ontinyent en 1927, i que segurament intercalaria música de piano a càrrec de Baptista Ivars acompanyada al violí per Joan Bordes i part cantable executada per Baptista Giner, que presentava junt amb les obres del franciscà la seua versió de València canta del mestre Serrano. No es pot incloure dins de l'espècie a què ens referim les funcions nadalenques realitzades dins del recinte del seminari menor franciscà compostes de recitació i part cantada. Hi ha constància d'esporàdiques vetlades teatrals, amb intervals de números de cant, al voltant de 1929, però escassament representatives del que estem tractant. En l'any 1932 es dóna a conéixer al públic de Benissa el mestre Manuel Tomàs Saldanya al davant de l'orquestra d'una companyia de sarsueles. L'oferta d'ocupar-se de la direcció de la banda de música possibilita la creació d'un quadre artístic entre els afeccionats locals fent efectiva l'estrena de la sarsuela Alma de Dios i Amor ciego. La guerra civil va interrompre el progrés que el mestre Tomàs havia donat a la banda i a les diverses activitats creades al seu voltant. Caldrà esperar a la represa de la normalitat per a veure un ressorgiment del gènere entre els anys 1943 i 1945, moment en què es recuperen als antics cantants, els consagrats Baptista Giner, Pere Crespo Sota i Rosario Giner, als que s'uniran nous valors com Luz Ivars, Paquita Bertomeu, Rosario Ripoll, Rosa Escoda, Conxa Bou, Pepita Ronda, i la triple còmica Maria Font, i entre les veus masculines a Ramon Escoda, Jaume Colomer, Josep Serra, i als tenors còmics Joan Domènec i Jerónimo Mulet. Durant eixe període es posen en escena fins a nou de les més importants sarsueles com foren Los Gavilanes, La rosa del azafrán, El huesped del sevillano, El asombro de Damasco, Luisa Fernanda, Alma de Dios, Los Claveles i La Dolorosa. Eixe esplendorós esclat musical correspon a la maduresa artística del mestre Tomás, secundat per la seua muller, Rosa Colomer, mestra de ball i el suport d'Àngel Ivars Ferrer, alcalde, i que es revela com un eficient organitzador, sense oblidar una bona generació de músics de la banda que secundaren aquell ressorgiment de la sarsuela. La posteritat no ha conegut unes temporades tan atapeïdes com les descrites i els afeccionats recordaren aquell període amb nostàlgia seguint com succedani les versions de concert que oferia la banda de música de Benissa, posseïdora d'un ric arxiu temàtic on es registren fins a trenta-cinc partitures dedicades a aquesta especialitat musical.

Bibliografia: Historia de la zarzuela en Benissa. Pablo Vicente Ausina. Llibre de festes de la P. Xiqueta. Any 1993.