Secció Femenina

Organització política femenina depenent de la Falange Espanyola creada en l'any 1934 per Pilar Primo de Rivera i que en 1940 es va equiparar a la branca masculina coneguda com a Frente de Juventudes. Tenia com a missió formar a les dones espanyoles dins de l'ideari de la Falange. Entre els punts programàtics s'establia que la dona era el complement de l'home formant amb ell, individualment o col·lectivament, una perfecta unitat social. Deixant els aspectes doctrinaris a banda la Secció Femenina intentà millorar la situació social de la dona produint lleis que l'afavorien com la del 22 de juliol de 1961 (Llei d'igualtat en drets polítics, professionals i de treball de la dona). Per a dur a terme eixa acció se la va dotar de poderosos mitjans que units a l'eficàcia de les regidores nacionals i provincials va exercir un paper molt important en accions formatives de les dones (tallers de tall i confecció, tècniques agrícoles i reciclatge de productes, escoles de magisteri, infermeria) així també com la dedicació als xiquets (ambulatoris, centres de repòs i cura per a xiquets tuberculosos, complements alimentaris). Va ser remarcable la recuperació del folklore en aspectes musicals (Cors i danses), com la de clàssics castellans de la literatura, fent una divulgació, encara que subjecta a les censures eclesiàstiques, de teatre clàssic mitjançant els seus grups de teatre o la lectura utilitzant la seua revista Consigna. La seua implantació a Benissa fou en l'any 1941 destinant-se per a les seues activitats un pis ubicat damunt del Bar Nacional (Pepe Orihuel). Seguint el programa nacional la secció de Benissa es dedicà a col·laborar en el repartiment d'aliments als escolars, rober i inspeccions mèdiques o administració de vacunes. El servei militar obligatori per als barons era substituït per a les dones en el que es denominava «Auxilio Social», període de prestació de les dones a les tasques de repartiment d'aliments, auxili als malalts o formació cultural i de la llar. Eixa vinculació era obligatòria per realitzar treballs llogats en el servei domèstic, carreres universitàries u ocupacions en les diverses administracions. La secció de Benissa, subjecta a les minses aportacions pressupostàries de l'Ajuntament, es finançava muntant tómboles a la Fira de Sant Antoni o fent esporàdics acaptes els diumenges al matí. En 1960 l'Ajuntament oferí a la Secció les dependències del vell hospital que l'organització reconvertí en aules de formació (costura, cursos de cuina, mecanografia, càlcul mercantil...) alhora que habilitava una part per a dispensari mèdic on es portava pels metges del poble un control sanitari de vacunes als xiquets fent-se també cursos prenatals i post part. La formació de les joves dirigents es realitzava tant per la regidora local com per l'assistència als campaments nacionals. Al contrari que el Front de Joventuts la Secció Femenina no va tindre un protagonisme extern tan remarcat com la seua corresponent masculina, per tal com el treball que portava a terme era molt més eficient i recollit dins de les aules de formació. La presència de les afiliades a campaments nacionals va permetre donar-se a conéixer amb més amplitud al poble i a causa del foment dels esports (bàsquet, voleibol i atletisme) que aquelles monitores importaren a la secció local. D'eixa manera, en els darrers temps de l'existència de l'organització, la muller, per primera vegada, podria practicar esports públicament formant equips femenins que participaren amb èxit en diverses competicions. En l'any 1973, amb la mort de la seua darrera delegada (Josefa Giner Puigcerver) finalitzava la seua existència. Abans d'ella foren regidores locals Josepa Teresa i Maria Ivars Cabrera.