síndic

Persona que ha estat triada d'entre les més preparades en lleis perquè represente a una corporació municipal o associació en diversos negocis que els afecta. El diccionari etimològic de Coromines el defineix com l'advocat i representant d'una ciutat, i alhora el seu defensor. Quan calia fer front a un assumpte de general interés per als veïns de Benissa es reunia el Consell General presidit pel Justícia i els Jurats i allí es prenia l'acord de nomenar un síndic que els representara. En l'any 1658 Baltasar Feliu, justícia, Pere Ivars i Andreu Ivars, jurats, presidiran la junta de veïns on es nomena com a síndic a Jaume Ivars fill d'Andreu. El Consell General solia fer aquestes autoritzacions per a casos greus com ara el fet en l'any 1586 per a pledejar contra Àngela de Mercader, senyora de Senija, o el de 1622 contra el marqués d'Ariza. En les ocasions en què mancava el blat per atendre el manteniment dels habitants també es solia reunir el Consell General com o va ser en 1636 on el veí poble de Teulada nomena a Guillem Ahuir síndic perquè compre en Saragossa fins a noranta cafissos de blat i dacsa. Desaparegut el vell règim, i en ple segle XIX, el síndic continua en plena vigència, si bé agregat al càrrec de regidor, com era el cas de Jaume Ivars en l'ajuntament que presidia Josep Feliu Sala en l'any 1860. Altrament és coneguda aquesta figura amb el nom de Síndic Apostòlic quan representa els interessos dels eclesiàstics de Benissa. Són més coneguts els síndics del convent de franciscans que el nomenaren per primera vegada en l'any 1611 recaient l'honor en la persona de Francesc Ivars del Povil. Tal com els síndics de l'Ajuntament aquests càrrecs són per entendre en negocis complicats, com ho verifica el nomenament en l'any 1722 a favor de Joan Feliu «para recibir limosnas pertenecientes a dicho convento y para pedir y comparecer en cualquier tribunal», estenent la confiança a uns poders quasi generals per a defensar els interessos del convent. A diferència del síndic de l'Ajuntament aquest càrrec eclesiàstic ha estat també ostentat per dones, constant que Clara Ivars del Povil i Trilles és síndica en l'any de 1828. La parròquia ha tingut en algun moment al seu síndic, responsabilitat atorgada a un beneficiat del seu capítol com es pot constatar en el consell que prenen els seus membres en l'any 1881 en delegar en mossén Francesc Cabrera Ortolà i mossén Joaquim Crespo Crespo com a síndics per a seguir els plets que permaneixien sense resolució arran de la Llei de Mendizabal.

Locucions

• Ser un síndic: dita popular benissera amb què hom descriu qui pretén ser molt docte, però és vacu i de falsos coneixements.