Societat Columbicultora El Palomar

De Biblioteca Joan Josep Cardona
La revisió el 10:29, 10 juny 2018 per Jortola (discussió | contribucions) (Crea article)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Salta a: navegació, cerca

L'afecció a la solta de coloms té uns precedents constatats en l'any 1886 on afirma l'escriptor i afeccionat Maxi Vaello que en eixe temps compta Benissa amb una poderosa societat, però que no és fins a 1928 quan pren el nom pel qual és coneguda. La primera junta directiva la formaren Lluís Cardona Cabrera, com a president, Llorenç Crespo, com a vicepresident, Ignasi Cervera, com a secretari, Silvestre Santacreu, com a vicesecretari i Joaquim Vicente, com a tresorer. El període de la Guerra Civil va interrompre les seues activitats, que fins aquell moment eren prou intenses. En 1941 es reprén la vida de la societat adaptant els estatuts a les noves disposicions governatives i elegint nova directiva recaient en Vicent Cervera la presidència sent altres membres de la junta Ginés Crespo, Joaquim Vicente, Ignasi Cervera, Pere Ivars, Pere Font i Josep Bordes. A proposta de la presidència es va realitzar a Benissa en eixe any el Concurs Provincial. Després d'eixa actuació la societat va entrar en crisi fins a 1946 en què es torna a reorganitzar utilitzant com a local social el Bar Nacional, propietat de Josep Orihuel i presidint la junta Pere Ivars Bertomeu, a qui succeirà Pere Castells Santa Anna. La societat en eixe període no té seu estable i les reunions es fan en els llocs de treball dels socis més significats com ara barberies o bars, com la junta de 1947 en què nomenen president Josep Bordes, a la barberia dels Rocs. En l'any 1953 la societat va viure un moment de gran activitat amb motiu dels premis que obtenia el famós colom Chicuelo, propietat de Francesc Botella. El progrés de la societat és notable anys després sota les presidències de Bernat Santacreu, Jaume Ivars Dolader o Francesc Botella establint els concursos locals denominats El Pavo, Sant Antoni, Fallero, Promeses, Local i Vara de Mando. Per eixos anys la societat estabilitza la seu utilitzant els alts del Bar Benissa (Josep Martínez Planells), fins a l'adquisició d'una casa al carrer del Forn que rehabilita i destina a seu permanent. La societat de colombaires ha tingut sempre una trajectòria regular i seguida exercint el comandament diversos afeccionats i realitzant periòdicament els seus concursos. Molts socis han gaudit de tindre en propietat coloms que s'han distingit en concursos provincials o comarcals com els que referim a continuació i que la Societat fa figurar en el seu quadre d'honor: