someretes

Distraccions per a xiquets i joves que tenia lloc en les festes del Corpus del Convent. Consistien en diverses proves d'habilitat com traure una moneda utilitzant tan sols la boca del fons d'una paella embrutada amb sutja, o d'un llibrell ple d'aigua, o donar-se mútuament dos participants cullerades de xocolata amb els ulls embenats. També es feien proves de carrers de sacs o cucanyes sobre cassoles enlairades. Es complementaven amb algun passet de riurau o proves de mans per un destre en eixe menester. S'efectuava sobre un cadafal per a millor visió del públic. L'espectacle està recollit amb certa antiguitat pel testimoni de Matilde Frigola Palavicino, baronessa del Bugete, que el va veure a Benissa i donava notícia al diari El Mercantil Valenciano en l'any 1877. El mot somereta està recollit al Diccionari Etimològic de Coromines, com un derivat de somera (la femella de l'ase). Per somereta inclou la denominació eivissenca de somereta del bon Déu (cuquet) i, també, com a cursa de somés l'efectuada amb ases a la comarca de l'Alta Pallars. Suposem que somereta deu ser l'equivalent a fer animalades.