talla

De Biblioteca Joan Josep Cardona
La revisió el 10:29, 10 juny 2018 per Jortola (discussió | contribucions) (Crea article)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Salta a: navegació, cerca

L'estil dels mobles produïts a les fàbriques de Benissa exigien la presència de la talla, i per eixa circumstància aquests obradors comptaven entre les habituals seccions una dedicada a eixe treball. La moda de primers de segle, moment en què es varen iniciar els tallers benissers, coincidia en els darrers moviments estètics dels «neos», així com el modernisme. Els mobles produïts en aquells temps, com un exemple de l'estil del moment, introduïen la marqueteria per passar progressivament a incorporar la talla per exigència de l'evolució de la moda cap altres corrents estètiques. Els primers tallistes coneguts, com Blai Giner i Saul Cabrera, tenien formació com a bons dibuixants i pintors d'acord amb el gust de l'època i que posaren al servei de la talla, matèria que també coneixien. D'aquell mestratge sortiren els tallistes de la segona generació com Josep Cardona, Vicent Giner, Josep Castells, Fernando Cabrera, Josep Ivars, Julian Font i Joaquim Baidal, i especialment Jaume Perles, natural de Calp, i mestre de la generació dels Joaquim Cuello, Antoni Ivars, Bernat Santacreu, Joan Bta. Ivars, Fabian Bertomeu, Joaquim Blas, Lluís Devís i Josep Esquerdo. La tercera generació descrita havia obtingut la preparació sorgida del Taller Escola de Formació Professional de Benissa entrant al taller amb l'adequada formació professional.

Art de tallar

Previ al treball a realitzar el tallista dibuixa el motiu sobre el qual s'ha de treballar a escala real i per seccions en un paper. Posteriorment calcarà sobre la fusta el contorn que el serrador, amb una serra especial denominada caladora, anirà retallant deixant preparada la peça per al tallista. Aquest haurà transportat el dibuix més perfilat sobre cartolina i amb un burí haurà anat calant els relleus i sobre eixa base començarà el seu treball. Les parts primeres a esbocassar o fa amb diferents formons, prosseguint amb gúbies, codillos, canonets, o mitges canyes segons les necessitats del procés. Els remats com ara florons, flors de lis i altres adorns els fa a part i després els introduirà amb cola. L'acabat de refinar es feia amb paper de vidre, però era orgull del tallista utilitzar únicament la gúbia. Si es tracta d'un treball fet per seccions, es procedirà a l'acoblament total amb coles especials i deixant per al polimentador l'acabat de l'obra.

Ferramentes

Formó. Són de diferents mesures de boca, que sol ser plana, i serveix per a començar el treball de rebaixar la fusta. Mitja canya, que sol utilitzar-se en treballs on s'han de fer corbes. Gúbia, semblant a la mitja canya podent ser també de tall pla. Canonets, que són gúbies més primes. Codillos, espècie de cullereta per a buidar les parts difícils i interiors. Contracodillos, semblants als codillos amb corba esquerra o dreta al final. Burí dit pels tallistes el bisturí de la fusta per tal com serveix per a obrir pas. Té forma de canalet en V i és de diferents mides.

Fustes aptes per a la talla

Es pot fer ús de tot tipus de fusta, però les més emprades són la noguera, caoba, cirerer, roure, castanyer, freixe, faig, sepeli, palesant.