Jenaro Tent Perles

De Biblioteca Joan Josep Cardona
La revisió el 10:29, 10 juny 2018 per Jortola (discussió | contribucions) (Crea article)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Salta a: navegació, cerca

(Benissa 1978). Torero a cavall. Procedeix d'una família molt afeccionada al món del cavall, i amb instal·lacions pròpies a la partida de Berdica. A l'edat de catorze anys fa la seua presentació a la plaça de bous d'Ondara muntant els cavalls Importante, Mendoza i Banderín i fent ei eixe any (1992) vuit actuacions en diverses places. A partir de 1993, i apoderat per la firma Babieca actua en 11 corregudes amb gran èxit, situació que li permet en l'any 1996 rebre a la plaça de Girona el premi al millor torero a cavall de la temporada. A partir de 1995 fou apoderat per Juan Blanco Palomo, Àngel Rincón, Justo Benítez, i Luis Ballesteros. En totes eixes temporades actuava en diferents places d'Espanya, sent en l'any 1992 quan efectua 38 corregudes aconseguint 52 orelles i 10 rabos. A Benissa es va fundar una penya taurina amb el seu nom. Comptà sempre amb una excel·lent quadra de bons cavalls, com ara els Dinámico, Said o Funcho.

<titlE>Tercer Orde Franciscà</title> Associació dels fidels cristians, no adscrits a la vida regular dels frares franciscans, però que a model d'ells volen viure la perfecció des de la seua vocació seglar i segons la regla que tenen constituïda. Fou creada per Sant Francesc d'Assís en l'any 1209 i aprovada en Roma en l'any 1230. No està documentada la seua presència a Benissa fins a l'any 1826, moment on s'obrin pel visitador fra Vicent Oliver els llibres de Vesticions, Actes i Professions i es nomena Germà Major a Miquel Andrés Torres i secretari a Joan Oliver. Però això no és obstacle perquè la seua existència nasquera al mateix temps que s'instal·len els franciscans a Benissa en l'any 1611. Testimonia eixa hipòtesi la constant petició dels fidels de ser amortallats en l'hàbit de Santa Francesc, i en èpoques ben remotes, i la construcció en l'any 1782 de la capella del Tercer Orde en l'església del convent i d'acord amb la deixa testamentària de Maria Parets, germana del rector mossén Fèlix Parets, que ordena als marmessors donen 50 lliures per a sufragar les obres. En l'any 1790 enterren en eixa capella a Antoni Vicent Cervera, de Teulada, en la que es denomina sepultura nueva de la Hermandad de esta villa, soterrars que sovintegen en els darrers anys del segle XVIII. Quan l'exclaustració dels ordes religiosos de l'any 1835 el Tercer Orde queda també afectat, i no torna a tindre activitat fins a l'any 1835 en què la restaura el prevere Josep Ivars Cabrera, antic franciscà i vicari de la parròquia. Els germans del Tercer Orde es reuneixen en junta general el segon dia de Nadal per a elegir per a l'any vinent el germà i germana major així com la resta de la junta. Actualment eixe càrrec està fusionat en el que es diu Germà o Germana Ministre. L'esplendor de l'Ordre Tercera, dita també en algun moment VOT (Venerable Ordre Tercera), va fer florir Germandats als pobles del voltant que depenien del visitador del convent de Benissa. En l'any 1903 hi ha un cens on figuren com a més nombroses les Germandats de Benitatxell amb 255 germans, Xàbia amb 250 germans i Pedreguer amb 176. Era costum en eixe temps donar el títol de Germà de Cartilla a afiliats de pobles allunyats de Benissa, condició que els permetia acollir en les seues cases als franciscans que visitaven aquelles localitats per a predicar o per a demanar almoines. El Tercer Orde ha experimentat en la seua història successives transformacions d'acord amb la mateixa evolució de l'església i la subsegüent de l'orde franciscà. Al present les pràctiques de pietat queden reduïdes a les misses habituals dedicades del mes, les celebracions del Quinari, l'exercici del Trànsit de Sant Francesc, la celebració de la festa de la Mare de Déu dels Àngels o les visites als germans malalts, així com a contribuir al culte i manteniment del convent. En temps antics eren més nombroses les devocions que quedaven eixamplades a les celebracions dels dimarts de cada mes a Sant Antoni, la Corona o els caminets per guanyar indulgències en la Porciúncula.