el terç

Impost que es pagava en època foral sobre el dret del senyor territorial pel consentiment que atorgava en l'acte de vendre's una finca. Una altra denominació del terç és aquell relacionat amb el dret de percebre l'església el terç de les collites en època antiga, costum que es remunta al temps de la conquesta dels territoris en poder dels musulmans. Algunes vegades la documentació el denomina «el terç delme». Era costum que la seua recaptació s'arrendara. La percepció de l'impost sempre fou motiu de friccions entre els recaptadors, propietaris del dret i els contribuents. Documentació, com la que fa referència en l'any 1435 a Francesc de Cornet, senyor de la baronia de Senija, senyala aquest tribut separat del que s'havia de cobrar a Benissa («que com ell si es senyor et tinga e poseixca lo dit loch de Seniga e terme de aquell segregat, separat e exent del loch e terme de Benisa e ab tota jurisdicció civil e criminal alta e baxa mer e mixt imperi e ús e exercici de aquells, host e cavalvada, morabati e terç e delme»). La jurisdicció del terç no estava ben definida en la segregació per tal com els plegadors de l'impost, que li corresponia percebre a Roderic Álvarez de Rebolledo, senyor de Benissa, entraven sovint a Senija a recaptar-ho motivant en els anys de 1438 i 1446 un plet denunciat davant la jurisdicció del Mestre Racional de la Cort de València. A Benissa es recull aquest impost dins dels manaments fets en les visites de l'arquebisbe, i, en especial la corresponent a Andrés Mayoral en el que se li dóna el nom de «plato de las ánimas» denominació formal del tribut que segueix dient que «se cobra a las llegas de los frutos del campo». El Terç és un topònim del terme de Benissa situat dins de les partides rurals de Fanàdics i les Mallades i amb la denominació popular de Terra Terç. L'impost va desaparéixer a primers del segle XIX.