Berdica
Contingut
la partida de Berdica
1598: «in partita de Berdica confrontatum itinere de Teulada» (APB. Capbreu declaratori del clergat de Benissa. Declaració de Baptista Ivars).
1768: «en el termino de esta villa partida de Berdica» (AHNE. Executòria d'hidalguía de Josep Feliu).
És citada per Coromines en el vol. II, 354, en l'entrada "Barrafermes" i sense estendre-s'hi massa, la qual cosa és un desafiament per als bons filòlegs, perquè nosaltres no podem afegir per part nostra més informació que la que donem a continuació.
Coordenades: I, 5-D
el tossal de Berdica
1386: «aixi com puxa al tosal de Berdia» (Partició del terme del castell de Calp. Transcripció de Jaume Pastor i Júlia Gonzàlbez).
En el document anterior figura l'esmentat tossal i suposem que deus ser el que servia de fita amb el terme de Teulada. Així mateix aquest tossal és conegut amb el nom de la corona de Berdica, des d'on es poden veure correctament els pobles de Benissa i Teulada. Aquest document confon a tothom en llegir-hi que l'endemà de partir el terme de Calp cita «la muntanya major de Berdia». Ignorem si es tracta d'una mala grafia o vol referir-se a la muntanya de Bèrnia. El mateix Coromines parla en l'entrada corresponent també de Bèrdia en referir-se a la serra, i l'anomena en l'entrada "Barrafermes" seguint la informació que donava Sanchis Sivera al Nomenclator de la Diócesis Valentina. És evident que Berdica és un topònim que mereixeria un acurat estudi per filòlegs experimentats.
Coordenades: I, 5-E
el pouet de Berdica
1598: «cum itinere de Teulada cum sequia del Pou de Berdica» (APB. Capbreu declaratori Clergat de Benissa. Declaració de Pere Esquerdo).
És situat al pla que es forma abans d'entrar a la partida de Berdica. Fou en altre temps lloc de descans per als ramats que acudien a l'abeurador que existí en el pou conegut pel nom de pouet de Berdica. Aquest pou públic, de cabals minsos, no es troba mai en cap referència municipal malgrat que els veïns més antics han conegut fer-hi esporàdicament obres de conservació a càrrec del pressupost ordinari de l'Ajuntament.
Coordenades: I, 5-E
l'assagador de Berdica
1893: «posesión llamada de Berdica, propiedad de Jaime Crespo Villanueva que linda con el azagador» (Amillarament de Benissa).
La via ramadera que descriu la darrera cita comença a la carretera general de València a Alacant, davant la Pedrera (actual polígon industrial), la qual el separa de Canor (assagador de Canor), travessa Canoret, passa pel pouet de Berdica, on bevien els animals, i entra al terme de Teulada on continua.
Coordenades: I, 4-D
