tracte

De Biblioteca Joan Josep Cardona
La revisió el 10:30, 10 juny 2018 per Jortola (discussió | contribucions) (Crea article)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Salta a: navegació, cerca

L'acord que prenen dues parts per a tancar un afer o negoci. Etimològicament s'entén dins de l'exercici verbal que les parts intervinents mantenen fins a aplegar a l'acord definitiu. El tracte antic estava regulat dins de les prerrogatives pròpies dels arrendataris dels drets municipals. En la subhasta de l'arrendament de pesos i mesures corresponents a l'any 1745 estava inclòs el dret de cobrament per part de l'arrendador de les quantitats adients als pactes de venda de les collites, tant per la seua intervenció a l'acte de pesar com per la via de l'impost a recaptar. Estava penat qualsevol tracte que no fos amb intervenció de l'arrendador. Documents en què es formalitza la venda els podrem trobar en l'any 1886 i relacionats amb la compra de bestiar. En aquests casos el tractant (Joan Ivars Porcellanes), feia especial menció al tracte especificant aspectes del gènere venut així com la forma de pagar. En la gestió del tracte intervenien altres actors, com ara la persona de confiança, a total complaença de les parts, que donava fe de la bondat de l'article. Fou també entés com a tracte la corredoria del raïm de moscatell venut per al consum en fresc, on també actuava l'intermediari. El tracte, per tant, era i és, un excitant exercici dialèctic molt de gust dels benissers amants de la xarrameca comercial.