Trienni Liberal
Període polític de l'Estat Espanyol que abasta de 1820 a 1823. Tenia per objecte la recuperació del programa constitucional de les Corts de Cadis no portades a efecte pel rei Ferran VII. El conflicte es va originar per la sublevació portada a terme pel coronel Rafael Riego, a Cabezas de San Juan (Sevilla) amb la conformitat de les forces aquarterades en la demarcació per a ser embarcades a Amèrica. L'afecció al colp militar de moltes capitals espanyoles i el suport polític dels elements més progressistes foren les claus de l'èxit de la revolta acceptant finalment el rei la implantació de la constitució de 1812. A la ciutat d'Alacant fou proclamat governador militar el brigadier Pablo Miranda, i a tall seguit nasqueren les reivindicacions de la capital per a ser el cap de la província en creació, propiciant que les Corts Espanyoles o contemplaren en el programa i o feren efectiu a l'edicte del mes de gener de 1822. Seguí a continuació la formació de la Diputació Provincial intervenint en les reunions el benisser Joaquim Abargues Feliu. Benissa estava representada en la nova diputació en la persona de Romualdo Bertomeu, natural de Teulada. Els governs del Trienni es trobaren amb greus dificultats per a dur a terme el programa per tal com la nul·la consciència política de la població de viles i ciutats feia impossible la propagació de les idees progressistes. Amb la finalitat que el poble ras entenguera el progressisme de la Constitució es va donar una Real Orde en octubre de 1820 sol·licitant dels rectors l'explicació des dels púlpits del contingut de la Constitució. El clergat estava dividit entre partidaris dels progressos lliberals i els afectes a les tesis reialistes contràries. Una de les mesures a aplicar consistia en la supressió de convents que no tingueren un mínim de 24 membres i la reducció a la secularització de tots aquells ordenats in sacris que ho sol·licitaren voluntàriament. Els bisbes d'Oriola i el de València foren contraris a la mesura i es veieren obligats a abandonar les seus episcopals. La parròquia de Benissa, amb la recent mort del rector Pere Ripoll, fou ocupada en el període per Josep Feliu, Antoni Feliu, Marià Borja i Vicent Thous, tots ells de clar sentiment lliberal. Alguns d'aquests preveres, com Marià Borja, foren objecte de duríssimes repressions aplegat, com fou el cas de Marià Borja a patir presó a diferents penals espanyols fins a la seua reposició com a rector de Benissa en l'any 1835. Una altra mesura a prendre va ser retornar la vara d'alcalde als polítics en actiu en l'any 1812, entre ells a Pere i Antoni Torres. Amb la contínua situació conflictiva originada per l'aixecament al sud d'Alacant de les partides realistes acabdillades pel bandoler conegut per Jaime El Barbudo i les interferències dels absolutistes les autoritats decretaren la formació de les milícies urbanes, desconeixent l'abast de la mesura a Benissa. L'absolutisme aconseguí de la Santa Aliança el contingent militar francés conegut pels Cent mil Fills de Sant Lluís que progressant dins del territori espanyol entraren a la província alacantina obligant a la capitulació de les autoritats al mes d'octubre de 1823, constant el pas de les Milícies per Benissa el dia 14 de novembre en el seu camí de replegament cap a València, donant-se per conclòs l'assaig lliberal tornant-se novament a l'absolutisme de Ferran VII.
Bibliografia: Història de la parròquia de Benissa. J. J. Cardona. 2002. Historia de la provincia de Alicante y su capital. Vicente Ramos. 1971. Historia de la provincia de Alicante. Salvador Forner et aliï. 1985.
