Joan Vives

De Biblioteca Joan Josep Cardona
La revisió el 10:31, 10 juny 2018 per Jortola (discussió | contribucions) (Crea article)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Salta a: navegació, cerca

(Benissa segle XVII). Ciutadà. La tradició li atribueix la llegenda àuria de la vinguda a Benissa del quadre de la Puríssima Xiqueta, patrona de Benissa, en donar hostatge en sa casa als peregrins que la portaven. Els Vives pertanyeren a l'estament il·lustrat en ocupar els càrrecs d'escrivans de la vila, ofici al qual en algunes ocasions recorrien a la seua reposició establint plets contra Francesc de Palafox que volia exercir injustament el seu dret de senyoriu sobre les escrivanies reals. La branca antiga s'acaba amb la seua filla Beatriu Joana Vives Crespo, que casa amb Lluís Joan Torres Llàtzer, governador de la plaça de Murla, nissaga que dóna pas a la poderosa família dels Torres. Altres filles de Joan es casen amb gent principal com Joan Feliu, batle de Polop, Francesc Banyuls, batle de Teulada i Elisabet Vives viuda de Joan Esquerdo, de Benissa, que casa amb Bernat de Sapena, senyor del Ràfol i Tormos. Segons els estudis de genealogia del Baró de San Petrillo, Joan Vives era el 7é fill de Francesc Vives El Tort, mancança física originada per una ferida de guerra ocasionada en Ondara servint al rei Joan II. Provenia de Perpinyà i s'establí a Teulada fundant una llarga branca familiar on destacaren el ja dit Joan i els seus germans Bartomeu, creador de la senyoria del Verger, Esteve que casà en Xàbia i altres.

Bibliografia: Els cognoms i malnoms de Benissa. J. J. Cardona.