Fundació Abargues
Fundació de Benissa destinada originalment a donar ensenyament gratuït a xiquets fins als vuit anys i a xiquetes fins als catorze. Les seues activitats donen inici en l'any 1903, previs els permisos de l'arquebisbat de València (1902) i Govern Civil d'Alacant (1903). L'autorització acadèmica per obrir el centre fou signada pel rector de la Universitat de València a favor de sor Maria Àfrica Esparza Avellaneda en l'any 1903. La direcció del col·legi fou encomanda a les religioses de la congregació de la Sagrada Família de Bordeus (branca de l'Oreto, dita també concepcionistes de la Sagrada Família). És molt possible que l'elecció d'eixe institut religiós estigués fonamentat en alguna comunitat que l'ordre tenia anteriorment (branca de les esperancines), especialitzada en atenció als malalts, notícia deguda a l'autorització donada per l'ajuntament de Benissa a gener de 1885 perquè a unes monges denominades «de caritat» puguen obrir un establiment. Dins d'eixa tradició es concreta la vinculació de les monges de l'Oreto a Benissa potenciada per Luisa Vives Abargues, filla de la benissera Josepa Abargues Domènec, i que havia estat educada a València en el col·legi de l'Oreto. Lluïsa Vives acorda amb la superioritat obrir establiment a Benissa i destinant per a les seues funcions una casa de la seua propietat situada al carrer del Bot (carrer Francesc Sendra), i un hort annex. Lluïsa Vives assigna una quantitat anual de 4.000 pessetes, per ajuda de manteniment de comunitat i edificis, a més de les despeses de les misses que diàriament ofereix un pare franciscà a l'oratori, que presumptament és la capella del Roser, veïna al convent. Els termes de l'acord no figuraren mai expressats en document signat a l'efecte, acordant-se verbalment que la funció de les germanes seria la d'oferir un ensenyament de qualitat amb classes de pagament i una gratuïta per alumnes pobres. La primera comunitat l'integraven cinc germanes presidides per sor Marguerite Marie Aujère. El col·legi comptava al temps inicial d'una matrícula de 50 alumnes de pagament i 215 gratuïts, incrementant-se progressivament fent necessari augmentar la comunitat amb dues noves religioses (sor San Delfín Alcón i sor Isabel Gordovil). Les instal·lacions són visitades en l'any 1906 per la superiora general de la branca, sor Aimée de Jesús Maillard. La direcció del centre passa successivament de sor Marguerit Aujère a sor Isabel Gordovil (1908-1910), i d'aquesta a sor Julia Chasco. En constituir-se la nova fundació de l'asil (Fundació Dolores Piera Torres), és encomanada la direcció del centre d'acollida a la comunitat, que alterna les ocupacions habituals d'ensenyament amb l'atenció als vells i pobres de l'hospici. Al voltant d'eixos anys les instal·lacions escolars millorarien amb la construcció d'un modern centre a un extrem de la plaça del Portal costejat per la fundació. Els terrenys on s'edificà el modern centre ocupaven part d'una finca propietat dels Abargues i part del vell cementeri parroquial. Teresa Vives Abargues, que possiblement havia entrat en religió en la congregació de l'Oreto, demanava en 1931 la dispensa de vots i signava el seu testament en l'any 1931, concretant clarament les condicions de la fundació, on es substituïa a les monges de l'Oreto per les Terciàries Franciscanes de la Immaculada Concepció. La difícil situació emotiva i econòmica en què quedava la comunitat l'obligà a deixar el centre en l'any 1931, però no l'assistència als vells de l'asil quedant-se amb ells quatre germanes, les quals, aïllades del seu orde i reclamades per la superioritat per atendre altres centres, declinaren seguir a Benissa. En data del 29 de juliol de 1933 l'ordre de l'Oreto finalitzava la seua presència a Benissa. Les funcions escolars del centre seran continuades a partir de 1931 per la nova comunitat de Terciàries Franciscanes formada per la superiora sor Gracia de Maria (Josefa Agustin Pallas) i tres germanes més. Creada oficialment la fundació rebé la contestació dels partidaris de l'ensenyament laic, i a l'efecte el diari El Mundo Obrero d'Alacant (19-9-1931) criticava obertament la venda per part de la parròquia en l'any 1920 dels terrenys del vell cementeri per a la construcció del col·legi Abargues. Després de la guerra civil de 1936, morta Lluïsa Vives, la situació legal de la fundació, amb les finques que l'afectaven, es trobava sense regularitzar perillant la seua continuïtat. Mercés a les gestions de Josep Cabrera Abargues, president de la fundació, es posà ordre i es garantia el seu futur. El servei docent fou novament encarregat a les Terciàries Franciscanes, les que es reintegraven a les seues funcions en l'any 1939 amb la germana sor Gracia de Maria, que ja havia estat al seu front anteriorment. A hores d'ara prossegueix les llavors educatives el mateix institut religiós. La fundació estava regida, en principi, per una junta de patrons formada pel rector de Benissa i dos membres de la família Abargues. En l'any 1972 el Reglament de Fundacions Culturals Privades obligava a atorgar la Carta Fundacional, la qual canvia l'ordre del patronat que a partir d'ací està compartit entre el rector de la parròquia, la congregació religiosa i l'ajuntament de Benissa. Fins eixe moment la Fundació, malgrat el seu patrimoni, era deficitària per tal com les rendes eren superades per l'elevació del cost de la vida. Mitjançant la subhasta d'algunes finques del terme de Calp es regularitzà l'economia i s'invertí en infraestructures com ara l'edificació d'un alberg per a joves a Calp, la millora de les dependències de Benissa i l'adquisició i restauració de l'edifici del Delme que s'ha destinat a activitats lúdiques i educatives per als xiquets en edat infantil. La fundació continua la seua vocació inicial regint una guarderia infantil.
Bibliografia: Estudiar a Benissa. J. J. Cardona. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. 1999. Las fundaciones de Benissa. Juan Carlos Esteve. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. Benissa 2000 Luisa Vives Abargues. Sor Teresa, la fundadora. Llorenç Bertomeu Banyuls. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. Benissa. 2006.