pou

Dipòsit soterrani per emmagatzemar les aigües de pluja i fer-les servir després per al consum humà i les necessitats domèstiques. En general, els pous de Benissa són cisternes comunes de profunditat variable, entre set i deu metres, i amb una capacitat prou reduïda que es localitza en la denominada panxa del pou, que és una espècie de cava de diferents mides. Cal diferenciar aquestes construccions dels denominats pous de font, que tenen una major profunditat en consideració a la cota en què es troba la malla d'aigua subterrània de la qual es nodreixen. Al contrari de les cisternes comunes tenen una forma cilíndrica de dalt a baix i estan mancats del dipòsit final. Alguns, com el denominat pou de la plaça de l'església vella, es construïren galeries a la recerca de major cabal. El procés de construcció d'una cisterna era efectuat per especialistes que calculaven les resistències del terreny per començar a construir la volta o panxa del pou. Una vegada feta l'excavació es procedia a revestir el vas amb pedra a manera d'un marge i que tenia per missió aguantar la pressió de l'aigua que havia de contenir. La fàbrica de pedra es lluïa després amb morter fet amb argila i calç construint a l'efecte una bastimentada interior per a fer millor la feina. La darrera operació era revestir el pis del pou deixant un petit clot, denominat poador, que servia per a anar recollint l'escorrim de l'aigua de la resta del pou en temps de sequera, i fent finalment la capella superior on es posava la corriola amb la corda i poal. Alguns pous, fets en camp obert, la corriola era substituïda per una carabassa, dita de la varietat corriola, de carn i corfa molt dures, que foradada pel mig, i feta passar per un pal fix rodava sobre eixe eix. Les antigues Ordenances Municipals de Benissa reglamentaven la construcció de pous i cisternes les quals s'havien de construir a dos metres de distància dels camins. No s'observava eixa circumstància als pous del poble donat que la majoria es feien a vora la façana del carrer per aprofitar l'entrada de les aigües de pluja bé per la canal que baixava de la teulada o per un entrador construït arran del nivell del carrer. La municipalitat de Benissa tingué en vigència durant molts anys un impost denominat canalons i on l'import a pagar estava en consonància amb l'ample de la façana de la casa. Un accident molt comú que patien els pous eren els clevills que es feien en l'obra de les parets motivat tant per les condicions geològiques del terreny de Benissa, molt sensible a les variacions de les humitats i les secades, com als petits moviments sísmics o l'entrada al pou de l'arrel d'algun arbre. Era costum posar dins del pou una anguila amb la creença que aquest peix d'aigua dolça es menjava les larves dels mosquits. Una bona pràctica higiènica que es realitzava per tindre les aigües netes consistia a evitar tirar directament al pou la primera aigua de pluja produïda després d'un llarg període de sequera. No observar eixa prudència podia afectar la resta de les aigües dipositades corrompent-les. Quan es donava eixe cas es podia corregir posant dins del pou una branca verda de carrasca i en casos rebels una arrova de calç en pedra.

Pou Roig

Pou situat a la part baixa de la partida de Cocentari i que en l'any 1875 el veí de Calp Joaquim Antoni Sendra va demanar permís a l'Ajuntament de Benissa per a fer perforacions i obtenir aigua per al consum de la població de Calp. El pou estava situat al mig de les fites dels dos termes i el servei fou inaugurat en l'any 1878, assistint la banda de música de Benissa. Les obres consistiren en dues galeries d'una profunditat de setze i quatre metres i el servei era conduint per una canalització fins a uns dipòsits prop del nucli urbà de Calp, conegut per Hort de la Font. Els canals de conducció es trencaven sovint perquè en el seu pas per terrenys conreats les arrels dels arbres penetraven dins dels tubs de ceràmica fent-los malbé.

Pou de la Solana

Prospecció duta a terme al peu de la muntanya de La Solana a iniciativa del tècnic Cayrola, i finançada per una societat presidida per Ignasi Cervera. Les obres s'iniciaren en l'any 1955 amb una costosa perforació en roca viva fins a una profunditat de vint metres sense resultats positius. La societat inicià una nova perforació a la partida de La Costa, al costat de la carretera de Xaló, sense obtenir millors resultats.

Aljub

Aquests dipòsits eren de gran capacitat i es construïen generalment en la zona rural. Són unes construccions fetes en forma de gran clot rectangular amb una profunditat d'entre quatre a set metres reforçant les parets en forma de marge que després es lluïa tal com les cisternes. Una vegada feta eixa operació es construirà la volta. Generalment es realitzaven buscant els corrents de les aigües de pluja que es produïen a la vora dels camins o aprofitant les recollides a les teulades més grans de la casa. La conducció fins al dipòsit es feia per una séquia que anava a parar a una contrabassa que laminava les possibles brutícies que podria portar l'aigua arrossegada, contribuint a una major neteja el filtre fet amb una argelaga que protegia la boca d'entrada de les aigües a l'aljub. Al terme de Benissa existeixen grans aljubs com el de Senijola o el de l'Albinyent de Sardí o l'Albinyent dels Llucs.

Locucions

• Tirar-se a un pou: Sentiment depressiu pel qual hom antigament acabava suïcidant-se tirant-se dins d'un pou.
• Caure dins d'un pou: Sentiment de tristesa, i també que una cosa ha caigut en secret.

Bibliografia: El pou. Arquitectura tradicional. Joan Pastor Crespo. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. Any 1996.