sereno

Vigilant nocturn a sou de l'Ajuntament que tenia per missió fer la ronda pel poble, anunciar les hores de viva veu i auxiliar als veïns en casos on fóra requerit. Es té notícia que aquest servei es va posar en pràctica per primera vegada a València en l'any 1777 a iniciativa d'un alcalde de barri anomenat Fos, a imitació del que ja era pràctica normal en altres capitals europees. La primera ocasió en què es documenta aquest funcionari a Benissa és en l'any 1861. L'ajuntament admet la contracta de Francesc Bisquert Diego, natural de Xàbia que es proposa per al lloc. La missió del sereno era la ja descrita i portava afegit el servei d'avisar als veïns que li demanaven ser despertats a determinada hora, posant, a l'efecte, davant de la porta de casa un nombre determinat de pedretes que indicaven l'hora exacta en què volien ser despertats. Quan en puntuals situacions de conflicte calia reforçar el servei acompanyava al sereno un dels guardes rurals, per tal com el sereno no anava armat més que amb un gaiato. En temps de l'alcaldia de Francesc d'Assís Cabrera (1906) es proposà la reforma de tots els empleats municipals destinats a la vigilància, dotant-los d'uniforme i armament, que en el cas del sereno havia de ser una llanceta, cosa que mai es posà en pràctica. Era habitual que el sereno, en absència d'uniforme, ostentara la seua autoritat mitjançant una gorra de plat de pany obscur amb l'afegit de l'escut municipal. S'auxiliava en la ronda il·luminant el seu pas amb un fanal de petroli. Es completava el seu ofici sent els encarregats d'apagar els fanals de l'enllumenament públic, posar les taules del mercat dominical i la neteja de la plaça en acabar-se aquell. Alguns serenos, la majoria persones molt majors, havien adquirit experiència de l'ofici en temps en què emigraren a Amèrica. Un d'ells, Sixto Castells, importà de l'Argentina els crits nocturns dels vigilants d'aquell país. Va posar de moda el terme «garuando», que en la parla lunfarda significa que plovisqueja. La seua funció va desaparéixer a Benissa en la dècada dels anys seixanta que encomanà el servei a la policia municipal. Oficialment a l'estat espanyol quedà suprimit l'ofici per decret publicat el 4 d'abril de 1974. El funcionari designat a ocupar aquest càrrec era habitualment una persona molt major que no podia exercir per les seues limitacions físiques altra ocupació laboral. En situacions especials, com podia ser la fira de Sant Antoni o les festes majors el servei es reforçava amb dos homes més, i en plenitud de facultats, que ajudaven als dos serenos de plantilla contracta eventual que pagaven els comerciants o festers.