Núsols
la partida de Núsols
1776: «morí Juan Ivars de Melchor [...] que el poseedor de la casa que habita en la plaza de esta villa y de las tierras de Nusols» (APB. Llibre de Difunts 28/8).
Aquest topònim li mereix a Coromines un interessant article amb entrada pròpia en el vol. V, 486, on dictamina la seua arrel pan-aràbiga i opina sobre la possibilitat de l'existència antiga d'un assentament humà o lloc d'acampada, la qual cosa és factible si pensem en la imatge idíl·lica d'aquell lloc arrecerat i alhora ombrívol, amb una font, condicions més que suficients per a bastir-hi una casa per a viure amb comoditats. Segons Coromines l'arrel aràbiga d'aquest topònim és nazal 'baixar, descarregar'.
Coordenades: I, 1-F
el barranc de Núsols
2002: Oral.
És un barranc de poca consideració que naix després de la font de la partida, s'uneix al de Sant Antoni, engreixa el d'Orxelles i vessa després al del Quisi per Serrallonga.
la font de Núsols
1874: «Don Joaquin Feliu Rodríguez de la Encina que solicita el deslinde de sus tierras en la Font de Nusols» (AHMB. Llibre d'Actes municipals pàg. 149).
Font que naix en la partida amb un cabal regular.
el llavador de Núsols
1902: «así com el lavadero de Nusols» (AHMB. Llibre d'Actes Municipals, 21/9 pàg. 8).
La font anteriorment descrita vessa, canalitzada, a un llavador públic que en temps antics servia a les dones dels barris alts de Benissa per a fer la bugada.
