el Mosèrec

De Biblioteca Joan Josep Cardona
La revisió el 09:29, 31 maig 2018 per Jortola (discussió | contribucions)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Salta a: navegació, cerca

la partida del Mosèrec

1768: «en el término de esta villa partida del Moserech» (AHNE. Testament de Belanda Feliu autoritzat per Josep Martínez Colomer. Expedient d'hidalguía de Josep Ivars).
1892: «posesión titulada Moserec, propiedad de Sebastián Bordes Ferrer» (Amillarament de Benissa).

Així és coneguda la porció muntanyenca i la part cultivada que s'escampa des del Rafalet a Benimallunt, que té sempre a ponent la muntanya de la Solana. Quant a l'etimologia, Coromines li dóna entrada en el seu Onomasticon (Vol. V, 430) i també explica que ha oït pronunciar "Almosèrec", cosa que s'avé amb tots els topònims començats amb "Al" que es troben per aquells voltants (Albinyent, Almatimi). Allà dóna les variants i conclusions que es poden extraure de l'entrada "Museros", si bé adverteix que abans de les seues afirmacions no hi ha referències sobre aquest topònim.

Coordenades: III, 18-D

l'assagador del Mosèrec

2002: Oral.

Aquell que es forma davant d'aquest paratge i comença a la carretera de Pinos i va a parar al Collado vorejant tota la muntanya de la Solana.

Coordenades: III, 19-A