censal

Instrument mercantil usat antigament i que en la pràctica venia a ser un préstec hipotecari. En el cas de Benissa va ser molt utilitzat en la compra de terres però alhora serví també com la forma d'obtenir diners líquids per a altres finalitats. Sobre el censal gravitava l'obligació anual de pagar una pensió (mena d'interés). L'acte de creació del censal s'efectuava mitjançant la redacció d'una escriptura on s'especificaven les condicions. El censal sobre una finca no era obstacle perquè aquesta es transmetera a altres propietaris, bé en herència o bé en venda directa, com tampoc era estrany que el censal fóra adquirit per un altre particular. Les lleis que el regulaven actuaven com a moderador de la usura determinant que mai podia superar el 10% sent el costum efectuar-lo sobre un 5%. En el segle XVIII les pragmàtiques reals feren abaixar l'interés al 3%, situació que afectà la constitució de nous documents fins a la seua pràctica desaparició. A Benissa fou especialment utilitzada per la parròquia la qual obtenia ingressos tan directament de les deixes testamentàries per a sufragi de difunts, com per les primícies i delmes de les collites, ingressos que li permetien posar capital a cens. Amb la possessió de diners efectius actuava com a reguladora de la usura deixant diners a títol de censal, de tal manera que l'accés a la possessió de la terra per part de molts jornalers tingué en eixa modalitat la forma més efectiva d'adquirir-les. Les cícliques crisis econòmiques dels segles XVII i XVIII obligaren als jurats de Benissa a recórrer al crèdit del censal amb la finalitat de poder pagar les compres de blat per a l'almodí o per a millorar el proveïment de les tendes. Eren els mateixos jurats de Benissa els que havien de recórrer a aquesta mena de crèdit amb la finalitat de comprar blat per a l'almodí o per a manteniments de les tendes. Eixa situació està documentada en l'any 1744 quan el síndic parroquial, mossén Jaume Morell, reclamava mitjançant document públic, el cobrament de 110 lliures que no atenia l'Ajuntament. Altrament hi havia censalistes entre l'estament nobiliari com podia ser el cas dels Feliu o els Morell. Els censos a favor d'aquests pensionistes formaven part de les transmissions patrimonials entre les quals es trobaven els dots matrimonials. El constant endeutament del Consell municipal de Benissa obligava també a acudir a la classe nobiliària per a remeiar situacions del comú, concretant amb aquelles famílies les condicions del préstec. Fora del mercat de Benissa el Consell també estava afectat per censals com o prova la reclamació que en l'any 1746 efectua fra Jeroni Pastor, monjo procurador del monestir de La Murta, per a percebre la pensió de 7 lliures que responien d'un censal de 223 lliures a favor d'aquell monestir. La parròquia de Benissa va veure molt afectades les seues pensions censalistes en el procés de la desaparició dels senyorius territorials i en les desamortitzacions de Mendizabal fets ocorreguts a primers del segle XIX. El censal, com a tal, i sense perdre les seues funcions financeres, fou substituït per l'escriptura d'hipoteca pura i simple.

Bibliografia: Un aspecto económico de la València del siglo XVI. Miguel Llop. 1972. La Hacienda Foral Valenciana. Jorge Correa. 1995.