Col·legi Sant Bonaventura
La jubilació d'alguns professors de l'Acadèmia Santo Tomás de Aquino, fet ocorregut al voltant de 1968, va obligar a cessar l'activitat del centre. La situació era prou incòmoda per tal com obligava als estudiants a prosseguir estudis fora de Benissa, destacant el col·legi Lope de Vega, a Benidorm, sobre altres diversos destins. La direcció del Seminari Menor dels Franciscans de Benissa oferí a l'Ajuntament la possibilitat de crear un col·legi per a estudiants externs de batxillerat. L'oportunitat la donava una decisió de l'orde franciscà que havia dotat al seminari d'un claustre de professors titulats d'acord amb els nous plans d'estudis oficials. Això i les condicions d'un edifici ample i capaç permeteren obrir les portes a alumnes externs en el curs 1969-70, on per qüestions canòniques tan sols admeté a alumnes barons en el seu primer any d'existència, normalitzant-se l'ús mixt al curs següent. Els estudiants feien l'examen de fi de curs a l'Institut de Pego i el de fi de cicle al de Dénia. El claustre docent el constituïen professors titulats franciscans i seglars i les despeses corrien en gran part a compte de l'Ajuntament de Benissa. Aquest centre fou el darrer en la seua especialitat que seguia els models de les velles acadèmies, per tal com en el curs 1971-72 se li donava la consideració de centre oficial pel Ministeri d'Educació i Ciència. En el curs 1978-79 fou reconegut com a institut de batxillerat, primer com a secció delegada del d'Altea i finalment amb plena autonomia.
Bibliografia: Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. «Dossier ensenyament». Any 1999.
