el Pi
el Pi
1892: «posesión titulada Pi, propiedad de Antonio Torres Orduña» (Amillarament de Benissa).
Considerem que aquest topònim té relació amb el següent ("Pi de Gandia") per la seua extensió de 54 fanecades i fites pròximes.
el Pi de Gandia
1893: «posesión titulada Pi de Gandia, propiedad de Bautista Crespo Ivars» (Amillarament de Benissa).
Agafa el nom perquè les diverses terres que l'envolten van pertànyer a mossén Miquel Gandia Vengut i familiars, que també eren propietaris de la casa que té al costat. Aquest és un pi centenari monumental. Amb el nom de "bancal de Gandia" trobem un altre topònim en l'Amillarament citat que pertany a Joaquim Abargues Domènech. Suposem que deu ser el mateix.
Coordenades: IV, 27-A
la sénia de Vicent del Pi
2002: Oral.
La darrera sénia que es forma al curs del barranc del Quisi i que pren el nom del seu propietari (Vicent Banyuls, dit del Pi).
Nota: Amb el malnom Pi hem trobat diversos individus que el portaven com a distintiu i el primer que trobem és de l'any 1772 en l'anotació de la mort d'una filla de Vicent Ivars «sobredicho del Pi». En la nostra contemporaneïtat hi ha dues branques familiars diferents que porten el malnom i que no tenen res en comú amb la seua procedència: "Pi de Gandia" i "del Pi".
Coordenades: II, 2-B
