Josep Feliu Rodríguez de la Encina
(Benissa 1833-1902). Alcalde. Dirigí l'ajuntament des de 1883 a 1890, amb una breu interrupció en què fou substituït per Joaquim Abargues Domènech. El moment en què exercí la presidència municipal estava marcat per la crisi econòmica de les darreries del segle XIX, imponderable que va limitar prou la vida corporativa minvada de recursos econòmics, d'altra banda agreujats per la presència en setembre de 1884 d'una de les més violentes epidèmies de còlera que va obligar a prendre mesures extraordinàries amb forta despesa econòmica a càrrec del pressupost municipal. Malgrat les dificultats del moment, l'ajuntament va escometre obres de certa importància com ara eixamplar l'enllumenament públic i la millora del servei. Part dels esforços de l'ajuntament es varen orientar a pal·liar en la mesura del possible la greu situació dels treballadors del camp fent obres públiques arreglant camins locals. Sofrí un desgast polític i humà originat pels problemes derivats en l'apertura del carrer Sant Sebastià que va enfrontar al propietari més important dels terrenys amb l'ajuntament obligant a aquest a obrir un plet acudint a diverses estances judicials. Pertanyia en la seua primera etapa política al partit carlista, opció política que va canviar en temps de la seua alcaldia per seguir la causa del Partit Demòcrata de Francesc d'Assís Cabrera, amb el que el va unir una gran amistat no dubtant en ajudar-lo políticament quan Cabrera decideix presentar-se a exercir càrrecs municipals. Segons la nota necrològica que li dedicà Cabrera afirmava que Feliu, en la seua joventut, s'havia destacat com un viatger per terres d'Alger i Marroc com expedicionari en missions organitzades pel govern espanyol. Abans del seu pas per l'alcaldia va ser el cap principal dels carlistes de la comarca aixecant una partida de prop quaranta homes que entre els mesos d'octubre i novembre de 1873 va fer una incursió per l'interior de la comarca amb la finalitat d'unir-se als caps de les faccions locals. El recorregut va obligar a armar les milícies urbanes que, amb l'ajuda de quaranta soldats va perseguir a Josep Feliu i al seu lloctinent Bolinxes fent-los presoners a Aiora. Era casat amb Antonia Cardona Aranda, de Dénia. La mort li sobrevingué a la finca estiuenca de Calp, mansió i terres que ell va millorar convertint-la en una de les majors explotacions de raïm de pansa de la comarca.
Bibliografia: El Centinela i el seu temps. J. J. Cardona. Benissa. Premsa: El Constitucional i El Independiente, octubre, novembre 1873, citats per José L. Luri en Calpe Tierra y almas, 3.