l'Alfama
el tros de l'Alfama
1598: «in termino ville Benise in sito la Alfama» (Capbreu declaratori del clergat de Benissa. Declaració de Joan Giner).
Etimològicament apareix ja citada per Coromines en el seu Onomasticon en l'entrada de la pàgina 123 del segon volum, com a veu que prové de l'àrab hmm (al-hamma) que correspon al bany calent d'aigües minerals. L'antic arrendatari (Esteve Giner, 70 anys) ens comunica que des de la seua infantesa, i contat pel seu avi, sempre existí al marge d'una cometa pròxima a la casa principal, uns tubs de ceràmica enfonsats als forats del talús del marge. En eixe lloc que ens indica, es produïen en anys de fortes pluges abundants fontanelles que obligaven a obrir séquia al baixmarge per a desaiguar. En tota la gran finca que forma aquell "tros" no s'ha conegut cap altra font ni obra hidràulica fora d'aquesta.
Coordenades: II, 7-A
la casa del tros de l'Alfama
2003: Oral.
Aquesta finca apareix en l'Amillarament de Benissa de 1899 com a propietat de Joan Piera Trilles i amb una capacitat de 197 fanecades. És una de les més grans del terme municipal. L'any 1918 passa a formar part del patrimoni fundacional de l'Asil de Benissa, segons la disposició de la testamentària Dolors Piera. En la subhasta de béns de l'asil de 1969, fou adquirida pel seu arrendatari Esteve Giner Sala i venuda després a altres propietaris. Tenia declarats 284.861 m² en eixe moment. Com a tros important té la seua "casa del tros" que és l'assentament de construcció que permet als seus habitants certa defensa davant dels perills que comporta el seu allunyament del nucli urbà. Com totes aquestes construccions tenia espitlleres dissuasives enfront de qualsevol atac indesitjat. A la casa i als voltants s'han fet excavacions arqueològiques durant els anys noranta del passat segle XX.
Coordenades: II, 7-A
