literatura

L'Enciclopèdia Catalana descriu la literatura com l'art d'escriure i de llegir. A eixa manifestació artística s'han dedicat en el transcurs del temps diversos benissers.

Segle XVIII

Fra Vicent Martínez Colomer: conreà diferents gèneres com la poesia, la novel·la i la història, algunes obres com El Valdemaro, i la Historia de la província valenciana de la Regular Observancia de San Francisco han estat modernament reeditades.

Segle XIX

Fra Vicent Crespo: excel·lí com a poeta així com a estudiós de la botànica de les illes Filipines. La seua obra està perduda. Juan Baptista Cabrera Ivars: conreà la poesia i l'apologia sent un autor molt conegut en la seua època. Alguns dels seus escrits han estat modernament reeditats. Francesc d'Assís Cabrera Ivars, germà de l'anterior: fou un autor molt prolífic conreant tant la poesia, com la narrativa i el periodisme. Fou propietari del periòdic El Centinela. La seua obra més remarcable és la novel·la Razón y Fuerza.

Segle XX

Fra Melchor de Benissa: la major part de la seua producció la componen circulars dirigides als membres de l'orde caputxí, de la que fou Ministre General, així com una copiosa producció d'articles divulgatius sobre diverses matèries aparegudes a les revistes de la seua orde. Es publicaren alguns dels sermons que va predicar, com ara els Sermones de la Parroquia de San Ginés, de Madrid. Fra Manuel Fabregat Morales: franciscà. Dedicat a la docència als diferents col·legis de la seua orde va escriure un tractat de física i química que està inèdit. La seua obra més coneguda és Benisa y su Patrona la Purísima Xiqueta, valuós referent de la història de Benissa. Fra Andreu de Benissa: fou provicari apostòlic de La Guajira motiu pel qual escriví diverses cartes pastorals. Fou també un bon poeta publicant les seues composicions a la revista caputxina de Florecillas de San Francisco. Fra Fidel de Benissa: Dirigí les revistes caputxines El Mensajero de María Reina de los Corazones i El Propagador de las Tres Avemarías, on va publicar alguns treballs de divulgació. La seua bibliografia, de temàtica religiosa, és molt ampla, publicacions que va començar en l'any 1920 finalitzant en 1957. Fra Andreu Ivars Cardona. Va dirigir durant molts anys la prestigiosa revista de temàtica història El Archivo Ibero-Americano on destacaren les seues ressenyes bibliogràfiques. Es dedicà fonamentalment a la història, i fou reconegut en el seu temps com una autoritat en eixa especialitat. La major part de la seua investigació, inèdita, es va perdre en la guerra civil de 1936. Es conserven alguns títols importants com Dos creuades Valenciano-Mallorquines a les costes de Berberia. Josep Maria Capó Argudo. Fou el propietari i director de diversos diaris al continent americà, dels que cal fer menció El diario de la Marina. Va escriure alguns llibres de divulgació biogràfica del que destaca Martí, el genio humilde. Jaume Marco Baidal. Professor del seminari de València. Es va especialitzar en geografia, publicant Síntesis geográfica de la Región Valenciana i Regiones y comarcas tradicionales de España. Josep Maria Ortolà. La seua producció es va orientar al món del teatre, sent autor de diverses obres teatrals, de les que cal mencionar La Moza de Paratella i El romance del molino. Joan Ribes Ivars. Destacà en poesia escrita en llengua valenciana publicant els seus escrits majoritàriament en llibrets de falla. Participà en els Jocs Florals de València i recollí els poemes presentats en el seu llibre Lliris Blaus. Fra David Cervera Banyuls. En la seua primera etapa com a escriptor conreà la poesia passant posteriorment a treballs d'opinió apareguts en diversos mitjans de comunicació. La seua tesi de fi de carrera de periodisme, que titulà La prensa valenciana y su aportación a la Renaixença fou publicada per l'Ajuntament de València. Bernat Capò García. Prolífic autor que s'especialitzà en narrativa popular, raons suficients perquè es creara un premi literari amb el seu nom i que gestionà l'editorial Bullent, on ha publicat bona part de la seua obra. Després que els seus treballs foren publicats a diversos mitjans de comunicació edità en 1977 el seu primer llibre: Gente inolvidable, al que seguiren altres títols diversos (On és Gigí?, Personajes mironianos, Cronicó del sisé, El teuladí utòpic, La Criminala, Estampes pobletanes...). Josep Iborra Martínez. Professor universitari. Reconegut com un dels millors crítics literaris actuals. Ha publicat en diversos mitjans de comunicació on les seues recessions de llibres gaudeixen d'un gran prestigi. Cultiva l'assaig on destaquen llibres com Fuster Portàtil i Inflexions. Pasqual Giner Pérez. Conreà la poesia amb bon estil. La major part de la seua producció està dispersa a les revistes de festes editades a Benissa, on algunes d'elles com La mare, la germana i jo estan plenes d'un extraordinari lirisme. Fou recollida una antologia de la seua creació en un llibre (Poemes per a Nadal). Vicent Llopis Ivars. Fou professor del seminari de València. Es va iniciar com a poeta; passa després a l'assaig. Publicà en diversos mitjans de comunicació. En 1980 editava el seu primer llibre Tierra y palabra. Joan Josep Cardona Ivars. Orientà la seua vocació cap al camp de la investigació històrica. Cronista oficial de Benissa ha publicat Els cognoms i malnoms de Benissa, Història de la Parròquia, Els totals de la població de Benissa, entre altres. Àngel Crespo Ivars. Poeta. Es va iniciar en llengua castellana, que abandonà per prosseguir la seua trajectòria en valencià. Poeta molt expressiu té publicats diversos títols com ara Canto al hombre, Descenso al origen. Josep Andrés Crespo Ortolà. Autor de contes que publicà a les seues expenses (entre ells Recuerdos de una vida simple y campesina). Alguna publicació menor la va donar a conéixer als diaris d'Alacant, ciutat on residí. Ramon Roselló. Professor universitari. Ha destacat en els seus treballs d'investigació sobre l'obra teatral d'Escalante. És un excel·lent poeta. Important les aportacions de l'arqueòloga Anna Ronda, autora de la Carta arqueològica de Benissa i altres treballs de la seua especialitat.

Segle XXI

El nou segle presenta una florent generació d'autors, on la seua majoria dediquen la seua producció a la investigació en la seua ampla concepció, i on s'ha de destacar als germans Baptista i Antoni Banyuls Pérez, biòleg i arquitecte, Xavier Santacreu, músic, Teodor Crespo i Robert Llopis, historiadors, Xavier Esplugues, metge, Joan Lluís Cardona, jurista, Maria Josep Cardona i Xavier Soler, filòlegs, Joan Andreu Ivars, ingenyer agrícola, Miquel González, periodista, Clara Giner, novel·lista i Lidia Santacreu Ferrà, poetessa.