Luisa Vives Abargues
(València ? 1874- València 1936). Creadora de la Fundació Abargues. Era filla del primer matrimoni de Josep Antoni Vives Ciscar, natural d'Oliva casat amb Teresa Abargues Domènech, de Benissa. Morta sa mare en l'any 1880, son pare va casar en segones núpcies amb Ramona Salcedo, de la que va tindre descendència en Antoni Vives Salcedo. Luisa Vives va tindre vida retirada entrant en religió en l'orde de l'Oreto i creant amb el seu patrimoni personal la fundació que porta el seu nom. La fundació, no obstant haver iniciat la seua activitat en l'any 1903 a una casa situada al carrer del Bot, a Benissa, i regida per les monges de l'Oreto, no fou oficialment constituïda fins a l'any 1931. En eixe temps, i per situacions desconegudes, Lluïsa Abargues va demanar ser dispensada de vots religiosos que la vinculaven a les monges de l'Oreto. Va dictar el seu testament en agost de 1931 expressant en ell els termes de la fundació i la voluntat que l'institut fóra regit per una nova comunitat de monges, eixint, per tant les de la congregació de l'Oreto, per donar pas a les Terciàries Franciscanes de la Immaculada. Lluïsa Vives passà a ocupar unes dependències del convent de Benissa sorprenent-la en elles la guerra de 1936. A partir d'eixe instant establí residència a València al domicili del seu parent, i administrador de la fundació, Rafael Montesinos Orduña, el qual fou assassinat per elements incontrolats. Lluïsa Abargues després d'aquest fet, i greument malalta, va ser ingressada a l'Hospital Provincial de València, on moria, sent soterrada en fosa comuna al Cementeri General de València. L'estudi genealògic està fet pel Baró de San Petrillo que dóna notícies dels cognoms de Xàbia. Luisa Vives estava emparentada amb les més il·lustres cases de Xàbia, Dénia Benissa i Oliva on els Vives havien exercit diversos càrrecs de govern i serveis d'armes on destacaran els Vives, senyors del Verger i Pamis. Altres avantpassats il·lustres foren els Maians i Ciscar d'Oliva. El mateix pare de Lluïsa, Josep Antoni Vives Ciscar (València 1853-1892) era doctor en dret, erudit, amb copiosa producció d'investigació històrica (Retratos de alcantinos ilustres, Los diccionarios y vocabularios valencianos, Inscripciones cristianas de la España romana i visigoda, etc.), estigué vinculat al diari El Mercantil Valenciano i a la Societat Arqueològica Valenciana. Per altra banda els Abargues constituïen una antiga i poderosa família d'hisendats a Benissa. Era popular un trobo cantant pel poble on es referien a una familiar dels Abargues: Josepa Maria Abargues/no et cases amb llaurador/ que aniràs a arrancar palmes/ i perdràs la lluentor, i que és recollit en els treballs folklòrics deguts a Joaquim Matí Gadea, en el seu llibre Ensisam de totes herbes, editat en l'any 1891.
