mina

Explotació de mineral per a ser utilitzat després de les seues transformacions per a la indústria. La mineria no ha estat mai, ni a Benissa, ni la seua comarca, una activitat representativa. Tan sols s'han d'exceptuar els materials que com ara la sorra de riu, l'argila, l'algeps, les pedreres o la calç s'han utilitzat per a la construcció i que es troben en més o menys proporcions al terme de Benissa i als del voltant. El mateix estudi publicat en l'any 1960 per l'Instituto Geológico i Minero de España, i referent a la fulla geològica de Benissa, no recull aquestes peculiaritats del nostre subsòl. No obstant eixa cita s'ha de parar esment en les autoritzacions, i posterior registre de mines, fetes per a l'any 1842 a la província d'Alacant. En l'esmentat cens apareixen les mines denominades Restauradora i Fortuna, de material de plom, a Canor, a favor de Francesc Santacreu i Miquel Ivars, de ferro (La Peregrina) a la Mallada Verda. Com abandonades es citen, entre altres, La Carolina, Contrabandista, Concepción, Espia, Fortuna, Buenaventura, de ferro i de plom, que eren propietat dels dos darrerament citats i d'altres industrials que es registren a favor de Josep Ivars Herrero, Josep Crespo i una d'argent viu, coneguda pel nom de Movimiento que explotava Felip Ribes, a La Solana. Òbviament es tractaria de prospeccions molt elementals, a flor de terra, i guiats els pràctics per les eventuals troballes de precipitats fèrrics que sovint apareixen a moltes roques de les muntanyes benisseres. L'èxit no acompanyà mai les extraccions, afirmació que es pot observar als llistats fiscals que van de 1842 a 1870, on cap d'aquests jaciments, ni altres trobats a la província d'Alacant, mostren activitat. En el període de 1876-1877 es cita la mina Providencia, de carbó, al terme de Calp, registrada a nom de Josep Maria Soler, sense haver aconseguit cap tipus de producció. Les úniques indústries transformadores de minerals són aquelles que com l'algeps i la calç han estat utilitzats per a la construcció. La matrícula industrial de Benissa de l'any 1859, primer document que dóna dates fiables, tan sols hi ha una matrícula de forn d'algeps a favor de Pere Font, habitador al carrer del Bot. Posteriorment Francesc Llopis va tindre en explotació un forn d'algeps amb material verge que adquiria a les zones de Murla i Benigembla. Com a pedrera de pòrfir, per a fer llambordes per a carrers, va estar actiu un jaciment en el vessant de ponent de la muntanya d'Oltà, a la partida de Canelles, als voltants dels anys vint del segle XX.