novena

Devoció religiosa consistent a celebrar durant nou dies seguits culte i sermó en honor d'un sant. Els seus orígens semblen estar relacionats amb els nous dies de respecte i record que les antigues cultures mantenien amb els difunts a tall seguit dels seus funerals. Pareix que eixa mostra de commemoració fou recollida també en les primitives comunitats cristianes amb el perill d'imitació al paganisme, tal com denunciava Sant Agustí. El termini de nou dies ve determinat, segons diverses opinions, per ser l'hora de la mort de Jesucrist com també pels nous mesos de gestació dins del si de la Verge Maria. D'aquest darrer simbolisme arranca la tradició de la novena de Nadal, inserida dins de la festa de la O (Expectació del part de la Verge, amb l'antifonari Oh cras, Oh adonais...) festa ja recollida al Concili de Toledo en l'any 656, redactant-se la novena que passa per ser la més antiga de les que es té constància. D'aquell reconeixement va quedar el sentit de preparació espiritual que les novenes havien de proposar als cristians abans de la festa principal. Una altra classe de novenes són les conegudes amb el nom «de gràcia», fetes amb la intenció d'aconseguir alguna mercé. Aquest tipus de devoció tenen l'origen en la novena feta a Sant Francesc Xavier practicada pel jesuïta Mastrilli en l'any 1633 demanant la salut per al seu cos, devoció que fou autoritzada pel papa Alexandre VII. Les novenes no formen part de la litúrgia eclesiàstica però són plenament autoritzades. A partir del segle XIX es coneix una proliferació d'aquestes devocions, algunes d'elles impreses ja en el segle XVIII, i dedicades a molts sants. A Benissa es té constància d'existir algun tipus de novena a la Puríssima Xiqueta, segons recull Agustí Furió en la seua obra publicada en 1879, qui manifesta haver vist a l'arxiu parroquial fulls solts que li pareixien ser d'una novena a la Puríssima. No sembla ser devoció a l'estil de novena tradicional quan el pare Manuel Fabregat, en la seua obra publicada en l'any 1941, descriu que el benisser Pasqual Bolta li proposava elevar a rang de novena un devocionari particular que havia compost, i, segurament inspirat, en el que aquell havia vist practicar als més majors. Fou el mateix pare Fabregat qui redactà i publicà la novena que ha estat en vigència fins a l'any 2009, on el rector Domingo Sabater i el pare franciscà Ramon Baselga en compongueren una de nova plenament actualitzada.

A tall seguit de l'expansió de la pràctica devocional de la novena a partir de darrers del segle XVIII són conegudes a Benissa altres tantes que foren seguides pels fidels. Bona part d'elles corresponen a la modalitat «de gràcia» i dedicades a sants protectors i advocats com la de Santa Filomena que es venerava a l'antiga capella del Roser del carrer del Bot, i a la que s'atribuïa protecció contra els mals de la vellesa celebrant-se a l'efecte una solemne novena acabada amb missa i sermó. Una altra devoció singular era la novena de Santa Rita, advocada de les causes impossibles, la de la Mare de Déu d'agost, acompanyada dels «caminets» practicada amb intenció de traure ànimes del purgatori i la de Sant Lluís Gonzaga, patró dels adolescents, devocions que es segueixen al convent de franciscans de Benissa. Pertanyien també al convent les novenes de Sant Bonaventura i de la Puríssima de Nadal. Gaudien d'especial devoció les novenes de l'Esperit Sant i la de Santa Úrsula. La primera era invocada pels estudiants i la segona, amb més càrrega simbòlica, practicada des de temps antics a la partida de Pinos i dirigida a aconseguir una bona mort. La tradició franciscana en propagar aquest tipus de devoció aplega inclòs a terres de missió quan alguns benissers, com ara el caputxí fra Andreu de Benissa (Carles Castells Ortolà), publicava en l'any 1911 la Novena en honor de Nuestra Señora de los Remedios, patrona de Riohacha editada en Barranquilla.