sacsafaves

Denominació que els antics músics de Benissa li donaven a un instrument de percussió. Era del tipus de vibració sobre làmina del tipus glokenspiel, dins de la família dels xilofons, i consistia en un mànec de fusta del que sorgia una làmina d'acer d'uns vint centímetres de llarg, sobre la que percudia dues varetes de metall acabades amb una boleta de fusta, una a cada costat, i subjectes igualment al mànec tot ell mogut pel sacseig de la mà. El músic amb el dit índex sobre la làmina modificava les postures de les diferents notes. El seu nom tècnic era el de flex-a-tone. Està relacionat el seu naixement amb les primitives agrupacions de jazz. Era molt utilitzat en els grups de rondalla. Algunes fotografies antigues d'aquestes formacions mostren al músic Jaume Moragues, habitual polsador d'aquest instrument, en plena actuació. L'instrument fou incorporat per alguns compositors com ara Henze i Penderecki a la música simfònica. També com a sacsafaves era considerat l'instrument de les castanyoles subjecte a un mànec, habitual encara per a interpretar determinades peces musicals de les bandes.