Vicent Ivars Ivars
Alcalde (Benissa, 1824-1909)
Presidí l'ajuntament de 1907 a 1909. La seua tendència política era la conservadora de la línia torrista. Els inicis del seu manament es centren a fiscalitzar la gestió econòmica del darrer alcalde (Francesc d'Assís Cabrera) creant una comissió, aconsellada segurament pel seu mentor polític (A. Torres). Part del seu temps al capdavant del govern el va caracteritzar la situació originada per la guerra que mantenia Espanya amb els territoris del Riff. La contínua reclamació de reservistes i l'augment de les quotes per a la lleva de soldats va motivar aixecaments populars a molts punts de l'Estat espanyol. La mateixa guarnició de la Guàrdia Civil de Benissa va estar destacada uns mesos en l'any 1909 a Barcelona ajudant a la repressió que allí es portava a terme. No estigué aliena Benissa a eixes protestes on els quintos i reservistes cridats a entrar a l'exèrcit manifesten la seua inconformitat i que és recollida per l'autoritat que les eleven a la superioritat. La manca de pluges que tingué lloc en eixe període afectà també a les collites, que juntament amb la plaga de la fil·loxera, estava comprometent tant l'economia dels terratinents com la dels jornalers. Enfront d'eixa circumstància no calia altra alternativa que l'emigració causant un problema afegit a l'administració municipal en veure's privada dels ingressos per l'arrendament de l'espart i palma de les muntanyes del terme, ja que l'arrendador no podia atendre el pagament del consum a temps perquè no trobava gent especialitzada. No obstant els imponderables presentats la corporació efectuà millores als llavadors del Pou d'Avall i de Santa Anna a més d'adquirir una porció de terreny rústic per donar eixida a la carretera als veïns del carrer de les Parretes. Així mateix es va marcar l'alineació del carrer Sant Joan en l'eixida al carrer Sant Nicolau, es feren obres de consolidació a l'ajuntament i es declarava en ruïna el local de la Sala del Consell. En l'ordre personal era propietari rural.
Eclesiàstic (Benissa, 1880 - València, 1967)
Escriptor, predicador i religiós caputxí. La seua vida sacerdotal l'exercí com a professor del prestigiós col·legi que els caputxins tenien a Totana. En aquell centre va crear amb fra Leonardo de Banyeres una impremta per a promocionar les revistes El mensajero de Maria Reina de los Corazones i El Propagador de las Tres Avemarías, compostes en aquells tallers tipogràfics. No descurà la seua faceta d'orador sagrat seguint el camí marcat pel seu il·lustre paisà fra Melchor i aconseguint ser reconegut també com un predicador estimat i eloqüent. Després de la seua etapa com a professor de Totana, estigué destinat als convents d'Oriola, Massamagrell i València, on residí fins a la seua mort. Entre les seues obres publicades cal ressaltar Manual de la Cruzada Mariana contra el pecado (1917), Los Cruzados de María (1918), El corazón Eucarístico de María, Medianera Universal de todas las gracias (1927) i altres.
