la partida de Canelles
1768: «en el término de esta villa partida dicha de Canelles» (AHNE. Testament de Belanda Feliu en document de Martínez Colomer. Executòria d'hidalguía de Josep Ivars).
Malgrat la cita anterior, som conscients que el topònim és conegut l'any 1249 pel Llibre del Repartiment: «III jovatas terra in termino Deniae in alcheria de Caneles» (signatura 2853 del 19/5/1249). Aquesta onomàstica té entrada pròpia en l'Onomasticon, vol. III, 235-236. Com s'hi pot observar, són diverses les cites que es fan i que corresponen a molts indrets de la nostra àrea lingüística. Coromines, sense deixar de banda l'etimologia de Mn. J. Segura, que opina que "canelles" són "els canonets per on raja l'aigua d'alguna font", afegeix per part seua que cal pensar també en els derivats del llatí cannetula 'el canyar petit o canyaret'. En aquest parer li segueix el fil Sanchis Guarner ("Dictados tópicos de Dénia, Pego y La Marina". Revista de Filologia Valenciana vol. V, 22) que proposa que és un diminutiu mossàrab canna 'canya', opinió que comparteix també el Diccionari Alcover-Moll. Canelles fou un caseriu, allunyat del terme de Benissa, en altre temps important actualment abandonat, on bona part dels seus terrenys van ser absorbits per la construcció de l'autovia entre la Pedrissa de Bèrnia i Oltà.
Coordenades: IV, 25-D
