Advent

És el temps litúrgic, compost de quatre setmanes, i que precedeix al Nadal. Va ser instituït per l'església catòlica al voltant del segle VI. S'entén com un temps penitencial de preparació dels fidels cap a la commemoració del naixement de Crist, i és semblant, si bé amb menys rigor, al temps de Quaresma. El seu sentit penitencial i auster fa que a la missa quede suprimit el Glòria i l'altar estiga absent de flors. Tan sols, el tercer diumenge, que pren el nom de Diumenge de Gaudete, les cerimònies ofereixen un to més alegre. Les bodes que antigament tenien lloc en eixe període estaven absentes de la cerimònia dita de les velacions. Al convent de Benissa, el dia 18 de desembre, celebraven la denominada Festa de la O. La cerimònia litúrgica intercalava el cant de les antífones que començaven amb la lletra O («O Sapientia, O Adonais...») i era costum que el pare predicador obsequiara a la resta de la comunitat amb caramels i altres llepolies. La Consueta de l'any 1527 de la catedral de València fa menció a un pal·li denominat de les «ons», ricament brodat amb aquesta lletra, i que es feia servir en la litúrgia d'eixe diumenge. Es considerava el millor instant de l'any per a podar els arbres. Al mercat dels diumenges apareixien els primers fruits propis de l'estació propera de l'hivern, i el refrany hi al·ludia: «Cada cosa al seu temps/ naps i cols al mes d'Advent», en clara advertència que s'acostaven les grans menjades de putxero, en què el nap afegia el seu gust i la col servia per a embolcallar les pilotes.