{"id":1060,"date":"2012-01-21T13:10:19","date_gmt":"2012-01-21T12:10:19","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1060"},"modified":"2025-04-23T12:29:34","modified_gmt":"2025-04-23T10:29:34","slug":"democracia-i-literatura-de-jordi-llovet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1060","title":{"rendered":"‘Democr\u00e0cia i literatura’, de Jordi Llovet"},"content":{"rendered":"

\"La<\/a>(Article publicat al diari El Pa\u00eds, 29-12-2011<\/a>.)<\/p>\n

Un cop culminades les revolucions burgeses i consolidades les democr\u00e0cies parlament\u00e0ries als Estats Units i a Fran\u00e7a, entre final del segle XVIII i inici del segle XIX, una s\u00e8rie d’analistes i “polit\u00f2legs” \u2014ci\u00e8ncia que havia comen\u00e7at a ocupar un discurs sobir\u00e0 a partir de Maquiavel, aproximadament\u2014 van manifestar ad\u00e9s la seva admiraci\u00f3 per la nova forma de regiment de la\u00a0res publica<\/em>, ad\u00e9s les seves reserves, ad\u00e9s una virulenta reacci\u00f3 contra el nou estat de coses. A Fran\u00e7a, Bonald i Benjamin Constant, entre altres, van posar el crit al cel davant les noves formes d’ordenaci\u00f3 de la pol\u00edtica. Bonald va sostenir que la separaci\u00f3 entre el poder pol\u00edtic i la religi\u00f3 condu\u00efa per for\u00e7a a l’anarquia i la barb\u00e0rie (Teoria del poder pol\u00edtic i religi\u00f3s<\/em>, 1796). Constant, que mai va manifestar tanta const\u00e0ncia com quan va encapritxar-se de Madame de Sta\u00ebl, va mostrar-se una mica m\u00e9s conciliador, per\u00f2 reaccionari al capdavall.<\/p>\n

A Anglaterra, Edmund Burke, a les seves matineres\u00a0Reflexions sobre la Revoluci\u00f3 Francesa\u00a0<\/em>(1790), va execrar els \u00e8xits de la nova pol\u00edtica i va preuar sistemes amb una s\u00f2lida tradici\u00f3 mon\u00e0rquica, com l’anglesa, extrem que va omplir de satisfacci\u00f3 els amics illencs, que van patir un enorme xoc emocional quan Robespierre va enviar a la guillotina Llu\u00eds XVI i la seva dona, recordant, sens dubte, l’escena fatal en qu\u00e8, a la Torre de Londres, el rei Carles I va perdre el cap i la corona a causa del furor republic\u00e0 de l’ef\u00edmer Cromwell.<\/p>\n

De tots els assagistes, soci\u00f2legs, periodistes i polit\u00f2legs que van al\u00e7ar crits d’alarma davant els nous ordres pol\u00edtics d’Am\u00e8rica i de Fran\u00e7a, el m\u00e9s moderat i m\u00e9s progressista va ser Alexis de Tocqueville (1805-1859), amb un peu en el racionalisme del XVIII i un altre en el nou ordre pol\u00edtic. Aix\u00f2 no vol dir que cregu\u00e9s amb els ulls tancats amb les democr\u00e0cies parlament\u00e0ries, en les quals hi veia \u2014com Churchill\u2014 un sistema pol\u00edtic dolent, per\u00f2 menys dolent que cap dels altres. Per aix\u00f2 va escriure al seu celebrat, i encara fonamental,\u00a0La democr\u00e0cia<\/em>\u00a0a Am\u00e8rica<\/em><\/a>\u00a0\u2014avui en catal\u00e0, traducci\u00f3 de Jaume Ortol\u00e0, Barcelona, Riurau, 2011\u2014 que “no hem d’esperar que el cercle de la independ\u00e8ncia individual arribi a ser tan ampli als pa\u00efsos democr\u00e0tics com ho va ser a les aristocr\u00e0cies. Per\u00f2 no \u00e9s desitjable [un retorn als\u00a0anciens r\u00e9gimes<\/em>], ja que a les nacions aristocr\u00e0tiques sovint se sacrifica la societat a l’individu, i la prosperitat de la major part dels ciutadans a la grandesa d’uns quants”.<\/p>\n

Fet i fet, en el terreny de la cultura Tocqueville m\u00e9s aviat va trobar inconvenients en la democr\u00e0cia si aquesta es comparava amb els r\u00e8gims il\u00b7lustrats, en veritat grans propulsors de la ci\u00e8ncia i de la bona literatura. En efecte, arran del nou estat de coses, Tocqueville va escriure: “L’home de geni esdev\u00e9 cada vegada m\u00e9s rar, i la cultura m\u00e9s comuna. L’esperit hum\u00e0 es desenvolupa gr\u00e0cies a la concurr\u00e8ncia dels petits esfor\u00e7os dels homes i ja no gr\u00e0cies al potent impuls d’uns quants. Recorro amb la mirada aquesta immensa massa de gent composta d’\u00e9ssers iguals, en la qual res no s’eleva ni es rebaixa. L’espectacle d’una tal uniformitat universal em gela la sang i m’entristeix, i gaireb\u00e9 trobo a faltar l’antiga societat desapareguda”. En aquest “gaireb\u00e9” resideix el m\u00e8rit de Tocqueville i la ponderaci\u00f3 del conjunt del seu llibre. \u00c9s cert que va escriure que “tota aristocr\u00e0cia que se situa completament a part del poble esdev\u00e9 impotent”, per\u00f2 no va deixar d’assenyalar que “en les democr\u00e0cies, tots els homes que s’ocupen de literatura estan lluny d’haver rebut una educaci\u00f3 liter\u00e0ria […] Aquests homes no poden adquirir mai un coneixement prou profund de l’art literari per tastar-ne les del\u00edcies […] Els agraden els llibres que es llegeixen de pressa […] En les nacions democr\u00e0tiques un escriptor pot fer-se il\u00b7lusions d’obtenir sense gaire cost una fama mediocre i una gran fortuna”.<\/p>\n

Quedava obert el cam\u00ed que ha portat a la proliferaci\u00f3 dels best-sellers i l’admiraci\u00f3 que hi sent una part d’una ciutadania mai prou cultivada, per\u00f2 amb ganes d’entretenir-se sense gaires maldecaps. I el problema persisteix, perqu\u00e8 les democr\u00e0cies ho anivellen tot pel mig, o per baix; mai per dalt.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article publicat al diari El Pa\u00eds, 29-12-2011.) Un cop culminades les revolucions burgeses i consolidades les democr\u00e0cies parlament\u00e0ries als Estats Units i a Fran\u00e7a, entre final del segle XVIII i inici del segle XIX, una s\u00e8rie d’analistes i “polit\u00f2legs” \u2014ci\u00e8ncia que havia comen\u00e7at a ocupar un discurs sobir\u00e0 a partir de Maquiavel, aproximadament\u2014 van manifestar … Continua la lectura de ‘Democr\u00e0cia i literatura’, de Jordi Llovet<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23,28],"tags":[45,117],"class_list":["post-1060","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-ressenyes","tag-jordi-llovet","tag-la-democracia-a-america"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1060","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1060"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1060\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1475,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1060\/revisions\/1475"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1060"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1060"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1060"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}