{"id":1068,"date":"2012-01-21T15:29:56","date_gmt":"2012-01-21T14:29:56","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1068"},"modified":"2012-01-22T18:06:27","modified_gmt":"2012-01-22T17:06:27","slug":"llibres-duradors-denric-soria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1068","title":{"rendered":"‘Llibres duradors’, d’Enric S\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

(Article publicat al diari El Pa\u00eds, 22-12-2011, versi\u00f3 en pdf<\/a>)<\/p>\n

Deia Charles Peguy i ens recordava l’altre dia en la premsa Fernando Savater que \u201cel peri\u00f2dic d’ahir ja s’ha fet vell, mentre que Homer \u00e9s sempre jove\u201d. Els qui tenim costum de repassar diaris antics podem posar en dubte el primer membre d’aquesta comparaci\u00f3, perqu\u00e8 a voltes hi trobem articles tan vigents avui com el dia en qu\u00e8 es van escriure; del que no tinc cap dubte \u00e9s de la veritat que el segon enuncia. Un proverbi \u00e0rab sost\u00e9 que totes les coses tenen por del temps, mentre que el temps t\u00e9 por de les pir\u00e0mides. M\u00e9s que de les pir\u00e0mides, que un p\u00e8l erosionades s\u00ed que estan, el temps hauria de tindre por de la literatura d’Homer, que al cap dels mil\u00b7lenis i de les traduccions continua tan viva, tan capa\u00e7 de meravellar i tan jove com sempre. Aquesta divagaci\u00f3 potser tinga alguna disculpa ara que ve Nadal \u2014que \u00e9s temps propici a l’oci i els bons pr\u00f2posits lectors\u2014, pel fet que el conseller de Cultura catal\u00e0, Ferran Mascarell, acaba d’anunciar un pla per a fomentar la lectura. Pel que es veu, els catalans llegeixen m\u00e9s que la mitjana dels espanyols \u2014no \u00e9s gens dif\u00edcil, dit siga de pas\u2014, per\u00f2 menys que la gent neta, noble, culta, rica, lliure, desvetlada i feli\u00e7 que viu al nord, i aix\u00f2 \u00e9s el que es pret\u00e9n remeiar. Per descomptat, no tinc res en contra d’aquesta iniciativa, i menys encara si est\u00e0 ben ideada. Trobe encomiable que, en els nostres dies d’angoixes econ\u00f2miques, alg\u00fa estiga capficat a elevar el nivell cultural de la poblaci\u00f3 a partir d’un fonament tan elemental \u2014i necessari, fins a nova ordre\u2014 com \u00e9s el de la lectura. M\u00e9s encara, sospite que, a Val\u00e8ncia, una iniciativa aix\u00ed seria encara m\u00e9s desitjable, i m\u00e9s urgent. Ara b\u00e9, un servidor tamb\u00e9 creu, modestament, que hi ha llibres i llibres i que, posats a llegir, per qu\u00e8 no prestar una mica d’atenci\u00f3 a aquells que sabem de cert que valen la pena? Res impedeix, d’entrada, que els llibres d’ara mateix siguen magn\u00edfics, tot i que alguns, com els diaris que llegia Peguy, es fan vells molt de pressa, per\u00f2 convindran ambmi que els cl\u00e0ssics tenen al seu favor una excel\u00b7l\u00e8ncia llargament acreditada. Si han demostrat la seua vig\u00e8ncia durant segles, \u00e9s probable que continuen sent vigents la setmana que ve. En tot cas, no perdem res per comprovar-ho.<\/p>\n

En catal\u00e0, l’edici\u00f3 de cl\u00e0ssics est\u00e0 vivint una bona temporada. N’\u00e9s testimoni la reedici\u00f3 de la Bernat Metge que ofereix, a un preu ben m\u00f2dic, el diari Ara de Barcelona cada diumenge. \u00c9s una verdadera ll\u00e0stima que aquesta oferta, fins on jo s\u00e9, no arribe al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Ac\u00ed, una vegada m\u00e9s, l’escassa demanda valenciana de llibres i premsa en la nostra llengua ens juga una mala passada. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha altres ofertes, com la que du endavant l’editorial Araiad\u00e9s, que en els \u00faltims anys ha publicat textos d’Arist\u00f2fanes, Plutarc, Horaci i Ovidi, i que ara ens sorpr\u00e9n amb unes Converses de meuques<\/em> de Lluci\u00e0 molt estimulants. O b\u00e9 una edici\u00f3 magistral dels fragments i testimonis dels presocr\u00e0tics, De Tales a Dem\u00f2crit<\/em>, a cura de Joan Ferrer Garcia, publicada per la gironina Edicions de la Ela Geminada. Llevat d’algun petit defecte de maquetaci\u00f3 -\u00e9s una editorial jove-, aquest llibre nom\u00e9s mereix elogis. L’estudi introductori \u00e9s s\u00f2lid i fa goig de llegir, la traducci\u00f3 \u00e9s fiable i la bibliografia m\u00e9s que suficient per a un instrument essencialment divulgatiu com aquest. Per fi tenim en la nostra llengua ni m\u00e9s ni menys que l’acta de naixement del saber occidental, que d’aix\u00f2 es tracta. I conv\u00e9 no oblidar que els valencians hem participat en aquesta recuperaci\u00f3 editorial amb dues memorables traduccions, les Hist\u00f2ries<\/em> d’Her\u00f2dot a c\u00e0rrec de Rub\u00e9n J. Monta\u00f1\u00e9s, el 2009, i l’Odissea<\/em> en rotunds hex\u00e0metres que, enguany, devem a Joan F. Mira.<\/p>\n

I com que de cl\u00e0ssics, no solament hi ha els greco-llatins, voldria esmentar dues altres fites degudes a valencians: la primera traducci\u00f3 al catal\u00e0 d’una obra mestra de la reflexi\u00f3 pol\u00edtica de tots els temps, La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica<\/a><\/em> d’Alexis de Tocqueville, que ha publicat Jaume Ortol\u00e0 en la merit\u00f2ria editorial Riurau, i la recopilaci\u00f3 de les cr\u00f2niques que redact\u00e0 el Centre Excursionista de Lo Rat Penat \u2014moltes obra de l’excel\u00b7lent observador i prosista que era Teodor Llorente\u2014 i que ha publicat Rafael Roca a l’editorial Denes en La Renaixen\u00e7a valenciana i el redescobriment del pa\u00eds<\/em>. Un llibre que enriqueix la nostra visi\u00f3 del pa\u00eds i de la gent que va aprendre a mirar-se’l amb estima, ara fa un segle, i que \u00e9s el millor homenatge que ha rebut el patriarca de les lletres valencianes en el seu centenari. Qui fa\u00e7a una ullada a algun d’aquests llibres, crec que no perdr\u00e0 el temps. Pot ser que el guanye.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article publicat al diari El Pa\u00eds, 22-12-2011, versi\u00f3 en pdf) Deia Charles Peguy i ens recordava l’altre dia en la premsa Fernando Savater que \u201cel peri\u00f2dic d’ahir ja s’ha fet vell, mentre que Homer \u00e9s sempre jove\u201d. Els qui tenim costum de repassar diaris antics podem posar en dubte el primer membre d’aquesta comparaci\u00f3, perqu\u00e8 … Continua la lectura de ‘Llibres duradors’, d’Enric S\u00f2ria<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23,6,28],"tags":[59,117],"class_list":["post-1068","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-premsa","category-ressenyes","tag-enric-soria","tag-la-democracia-a-america"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1068","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1068"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1068\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1077,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1068\/revisions\/1077"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1068"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1068"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1068"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}