{"id":1080,"date":"2012-01-25T10:14:50","date_gmt":"2012-01-25T09:14:50","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1080"},"modified":"2012-01-25T10:16:23","modified_gmt":"2012-01-25T09:16:23","slug":"tocqueville-avui-de-ferran-caballero","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1080","title":{"rendered":"‘Tocqueville, avui’, de Ferran Caballero"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>(Article publicat a Catalunya Oberta, 25 de gener del 2012<\/a>)<\/p>\n

Ahir dimarts, i amb el patrocini de la FCO, es va presentar la traducci\u00f3 al catal\u00e0 del cl\u00e0ssic d\u2019Alexis de Tocqueville \u00a0La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica<\/a>. Com sempre que es presenta un cl\u00e0ssic, el primer que cal fer \u00e9s defensar la conveni\u00e8ncia, o fins i tot la necessitat, de la seva lectura. El que ens hauria de portar a llegir els cl\u00e0ssics no \u00e9s l\u2019exercici masoquista de l\u2019erudit sin\u00f3 l\u2019inter\u00e8s genu\u00ed per aprendre algunes coses importants. Per\u00f2 aquest afany per aprendre seria encara una defensa insuficient si els cl\u00e0ssics no tinguessin res a ensenyar-nos. De fet, la principal retic\u00e8ncia a considerar seriosament els pensadors del passat com a mestres \u00e9s que, precisament per ser pensadors del passat, no poden ser mestres del present. Aquest prejudici reconeix, amb tota la ra\u00f3 del m\u00f3n, que en els segles que ens separen d\u2019aquests pensadors del passat hem tingut temps per aprendre moltes coses. Hem tingut temps, fins i tot, de construir societats que no nom\u00e9s no eren les seves sin\u00f3 que ni tan sols podien imaginar. Per\u00f2 oblida la possibilitat que en tots aquests anys tamb\u00e9 hem tingut temps d\u2019oblidar algunes coses. Fins i tot, algunes coses que podrien ser importants. Aix\u00ed, quan constatem l\u2019eterna actualitat dels cl\u00e0ssics, el fet que aquests sempre semblen escrits ahir mateix, no fem m\u00e9s que constatar l\u2019eterna actualitat dels temes que tracten. Les seves preocupacions, els seus problemes, tamb\u00e9 s\u00f3n els nostres i per aix\u00f2 les seves reflexions poden servir tamb\u00e9 a les nostres.<\/p>\n

Ens hem cansat de sentir que vivim una crisi profunda de la democr\u00e0cia. Aquesta insist\u00e8ncia no fa certa la tesis, per\u00f2 s\u00ed que evidencia que el debat sobre els fonaments de la democr\u00e0cia segueix viu. I per encarar serenament aquest debat pocs textos ens poden ser de m\u00e9s ajuda que el de Tocqueville, que analitza, sense les urg\u00e8ncies del present, les caracter\u00edstiques i els problemes fonamentals de la jove democr\u00e0cia americana. Llegint Tocqueville recordem, per exemple, que el sorgiment o la implantaci\u00f3 de la democr\u00e0cia necessita unes determinades condicions socials d\u2019igualtat. L\u2019oblit d\u2019aquesta aparent obvietat est\u00e0 al darrera tant de les excessives esperances de l\u2019administraci\u00f3 W. Bush respecte a la democratitzaci\u00f3 de l\u2019Irak i l\u2019Afghanistan, com de l\u2019il\u00b7l\u00fas entusiasme que tants occidentals, tamb\u00e9 de bona fe, van exhibir durant la Primavera \u00e0rab, quan encara era Primavera.<\/p>\n

D\u2019aquesta mateixa q\u00fcesti\u00f3 se\u2019n deriva, a la vegada, un problema fonamental de les democr\u00e0cies, com la possibilitat que hi hagi una tensi\u00f3 entre la igualtat i la llibertat. Si Tocqueville es preocupa d\u2019aquesta possible tensi\u00f3, \u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s conscient que el govern popular no t\u00e9 per qu\u00e8 ser necessariament el millor govern, o el govern m\u00e9s assenyat. La igualtat social no es d\u00f3na ni en la capacitat ni en la preparaci\u00f3 intel\u00b7lectual dels ciutadans. Aix\u00ed, contra el que deia creure Zapatero quan va pujar al govern, i com ha demostrat precisament des del govern estant, \u00e9s evident que hi ha molt pocs ciutadans en condicions de governar b\u00e9. Del recordatori d\u2019aquesta obvietat, que tant es va ridiculitzar quan CiU la va situar el centre de la campanya electoral parlant del \u201cGovern dels millors\u201d, en dep\u00e8n en gran mesura el sentit de la mateixa democr\u00e0cia, si \u00e9s que aquesta ha de ser alguna cosa m\u00e9s que el r\u00e8gim que permet al poble triar entre el seu tir\u00e0 i el seu botx\u00ed.<\/p>\n

Al llibre de Tocqueville tamb\u00e9 hi trobem importants reflexions sobre la relaci\u00f3 entre els diferents nivells de govern, que no sempre t\u00e9 a veure amb q\u00fcestions administratives, com en el debat de les diputacions, sin\u00f3 amb q\u00fcestions b\u00e0siques per a la vida en com\u00fa, com s\u00f3n la formaci\u00f3 del car\u00e0cter i la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva, al centre del debat sobre l\u2019Estat de les autonomies o la integraci\u00f3 europea. O sobre la problem\u00e0tica relaci\u00f3 entre pol\u00edtica i religi\u00f3, que no sempre s\u2019ha d\u2019entendre com la relaci\u00f3 que s\u2019estableixi entre el govern eclesi\u00e0stic i el govern secular, sin\u00f3 entre la moral p\u00fablica i la llei civil. Les opinions que tenim sobre totes aquestes q\u00fcestions, tot all\u00f2 que considerem obvi o ho donem per sabut, en definitiva, tots els nostres prejudicis, no s\u00f3n res m\u00e9s que l\u2019eco lluny\u00e0 de les paraules de grans pensadors com Alexis de Tocqueville. \u00c9s per aix\u00f2 que tornar a les seves obres, rellegir els cl\u00e0ssics del pensament, segurament sigui condici\u00f3 sine qua non per poder pensar aut\u00e8nticament sobre els problemes que constantment ens preocupen.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article publicat a Catalunya Oberta, 25 de gener del 2012) Ahir dimarts, i amb el patrocini de la FCO, es va presentar la traducci\u00f3 al catal\u00e0 del cl\u00e0ssic d\u2019Alexis de Tocqueville \u00a0La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica. Com sempre que es presenta un cl\u00e0ssic, el primer que cal fer \u00e9s defensar la conveni\u00e8ncia, o fins i tot … Continua la lectura de ‘Tocqueville, avui’, de Ferran Caballero<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23],"tags":[119,117],"class_list":["post-1080","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-ferran-caballero","tag-la-democracia-a-america"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1080","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1080"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1080\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1083,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1080\/revisions\/1083"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1080"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1080"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1080"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}