{"id":1084,"date":"2012-02-17T13:01:46","date_gmt":"2012-02-17T12:01:46","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1084"},"modified":"2012-03-04T22:12:13","modified_gmt":"2012-03-04T21:12:13","slug":"besllums-de-lhumor-tragic-denric-soria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1084","title":{"rendered":"‘Besllums de l’humor tr\u00e0gic’, d’Enric S\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

(Article publicat al diari Ara, 23-1-2012<\/a>)<\/p>\n

Isaiah Berlin sostenia que, per al racionalisme cl\u00e0ssic, la trag\u00e8dia no \u00e9s inherent a la vida humana, perqu\u00e8 la veritat \u00e9s sempre una i indisputable. La trag\u00e8dia nom\u00e9s pot ser fruit de la ignor\u00e0ncia o de l’error dels homes. Van ser els rom\u00e0ntics els qui redescobriren la multiplicitat de veritats que configura el m\u00f3n hum\u00e0 i que fa inevitable la trag\u00e8dia, tal com ens sembla que l’entengueren els grecs. Al capdavall, el Dest\u00ed no \u00e9s la Provid\u00e8ncia, i la veritat d’Ant\u00edgona no \u00e9s la de Creont.<\/p>\n

No \u00e9s estrany que el rom\u00e0ntic siga un per\u00edode pr\u00f2dig en figures paradoxals en qu\u00e8 aquesta diversitat universal s’encarna en individus. Heinrich von Kleist (1777-1811) n’\u00e9s un exemple extrem. Solitari, inadaptat, melanc\u00f2lic, endut alhora per una \u00e0nsia quasi patol\u00f2gica d’absolut i per una visi\u00f3 brutalment desencantada de la realitat, Kleist afirma i al mateix temps q\u00fcestiona l’univers rom\u00e0ntic, i potser per aix\u00f2 resumeix -i alhora sobrepassa- aquest moviment contradictori com ben pocs.<\/p>\n

L’obra narrativa de Kleist \u00e9s breu: dues novel\u00b7les curtes,\u00a0La marquesa d’O<\/em>\u00a0i\u00a0Michael Kohlhaa<\/em>s, i un petit grapat de relats, entre els quals el sarc\u00e0stic i aclaparador\u00a0El terratr\u00e8mol de Xile<\/em>\u00a0. Els relats de Kleist, com el seu teatre, alternen la com\u00e8dia i el drama, i els desenlla\u00e7os no sempre s\u00f3n funestos, per\u00f2 el lector hi percep tothora una inquietant atmosfera de cat\u00e0strofe imminent, que es barreja amb un humor acre i distanciat, com si, en el fons, aquests relats no foren m\u00e9s que il\u00b7lustracions de la gran broma pesada de la vida.<\/p>\n

El malent\u00e8s sol ser un dels disparadors de l’acci\u00f3. L’altre \u00e9s el xoc de voluntats. En\u00a0Michael Kohlhaas<\/em>\u00a0-novel\u00b7la d’una modernitat extraordin\u00e0ria-, el protagonista reclama just\u00edcia contra un noble sense cap \u00e8xit i decideix prendre-se-la per la seua m\u00e0, fins a endinsar-se en una espiral de viol\u00e8ncia al\u00b7lucinant que no sabr\u00e0 frenar ni l’elector de Brandemburg, ni l’emperador, ni el mateix Mart\u00ed Luter.\u00a0Fiat justitia et pereat mundus<\/em>, sembla la divisa del tossut justicier Kohlhaas, per\u00f2 el m\u00f3n, per molt que acabe compadint la seua dignitat ultratjada, no est\u00e0 disposat a sucumbir per ell. La progressi\u00f3 d’aquest conflicte t\u00e9 el ritme vertigin\u00f3s d’un malson desbocat. Per\u00f2 la prosa de Kleist sempre \u00e9s vertiginosa: l’encadenament de causes i efectes funciona com un mecanisme de rellotgeria obsessionant, amb resultats devastadors. No \u00e9s estrany que les novel\u00b7les s’hagen dut sovint al cinema -per gent com \u00c9ric Rohmer, Volker Schl\u00f6ndorff o Marco Belloccio- i que el\u00a0Kohlhaas<\/em>\u00a0s’haja adaptat amb efic\u00e0cia a l’univers del western (en\u00a0The Jack Bull<\/em>, de John Badham). En el desfermament i en la ironia, Kleist ens \u00e9s contemporani, i les seues paradoxes ens apel\u00b7len.<\/p>\n

La prosa retorta i percucient de Kleist \u00e9s tot un repte per a qualsevol traductor. La versi\u00f3 de Roberto Bravo \u00e9s correcta, per\u00f2 encarcarada; n’esmussa massa el tall i n’atenua l’impacte. El lector pot comprovar-ho si compara\u00a0El terratr\u00e8mol de Xile\u00a0<\/em>ac\u00ed i en la versi\u00f3 de Carmen Gauger, que es public\u00e0 en\u00a0Cuentos rom\u00e1nticos alemanes<\/em>\u00a0de Siruela. Cal dir que en catal\u00e0 comptem amb les magn\u00edfiques traduccions de Feliu Formosa (La marquesa d’O i altres narracions<\/em>, Destino, 1997). Quant al\u00a0Michael Kohlhaas<\/em>, hi ha la d’Ernest Mart\u00ednez Ferrando, que encara es llegeix b\u00e9, i una recent de Jaume Ortol\u00e0, en Riurau (2009)<\/a>. S\u00f3n tresors que conv\u00e9 aprofitar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article publicat al diari Ara, 23-1-2012) Isaiah Berlin sostenia que, per al racionalisme cl\u00e0ssic, la trag\u00e8dia no \u00e9s inherent a la vida humana, perqu\u00e8 la veritat \u00e9s sempre una i indisputable. La trag\u00e8dia nom\u00e9s pot ser fruit de la ignor\u00e0ncia o de l’error dels homes. Van ser els rom\u00e0ntics els qui redescobriren la multiplicitat de … Continua la lectura de ‘Besllums de l’humor tr\u00e0gic’, d’Enric S\u00f2ria<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23,28],"tags":[22,7],"class_list":["post-1084","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-ressenyes","tag-heinrich-von-kleist","tag-michael-kohlhaas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1084","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1084"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1084\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1088,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1084\/revisions\/1088"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1084"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1084"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1084"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}