{"id":1113,"date":"2012-03-17T10:14:48","date_gmt":"2012-03-17T09:14:48","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1113"},"modified":"2012-03-17T10:22:17","modified_gmt":"2012-03-17T09:22:17","slug":"els-quefers-de-la-justicia-de-josep-iborra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1113","title":{"rendered":"‘Els quefers de la just\u00edcia’, de Josep Iborra"},"content":{"rendered":"


\n\"\"<\/a>(Article publicat a la revista Sa\u00f3<\/em>, n\u00fam. 343, novembre 2009)<\/p>\n

Heinrich von Kleist \u00e9s una figura singular del romanticisme alemany. Per una banda, no va participar a fons en el moviment; per l’altra, va crear una molt personal forma de trag\u00e8dia cl\u00e0ssica. Obres com Pentesilea<\/em>, Friedrich von Homburg<\/em>\u00a0i la novel\u00b7la Michael Kohlhaas<\/em>\u00a0han estat considerades cims impressionants i nous de la literatura no sols alemanya sin\u00f3 europea. Paradoxalment, per\u00f2, i aix\u00f2 el fa encara m\u00e9s singular, Kleist no va ser reconegut pels seus contemporanis. Goethe mateix hi va veure nom\u00e9s un malalt \u2014ho era efectivament\u2014, per\u00f2 no un escriptor innovador amb una pot\u00e8ncia creadora excepcional. I encara va passar molt de temps mig oblidat al llarg del segle XIX. Com va passar amb H\u00f6lderlin, no va ser descobert fins a principis del XX, quan va esdevenir un escriptor molt influent entre els expressionistes, Freud, Kafka…<\/p>\n

Tamb\u00e9 la seua vida va ser molt agitada i intensa, fulgurant i tr\u00e0gica. Va ser un solitari que particip\u00e0 en les guerres i revoltes del seu temps, a favor, primer de Napole\u00f3, i despr\u00e9s en contra. El 1811 es va su\u00efcidar juntament amb la muller d’un amic seu. Kleist ha estat vist com el m\u00e9s demon\u00edac dels escriptors germ\u00e0nics. No debades Stefan Zweig el va incloure, al costat de H\u00f6lderlin i Nietzsche, en el seu tr\u00edptic biogr\u00e0fic La lluita contra el dimoni<\/em>. Ara b\u00e9, Kleist no es va deixar arrossegar per les forces obscures de la seua personalitat, sin\u00f3 que tract\u00e0 de dominar-les i analitzar-les. El que tractava de trobar era el vertader<\/em>\u00a0sentiment, com a pedra de toc definitiva i aut\u00e8ntica de la veritat.<\/p>\n

Michael Kohlhaas \u00e9s un marxant de cavalls, ric, considerat per tots un home honest i bondad\u00f3s. Un dia, fatal per a ell, se’n va a la fira de Leipzig per vendre alguns dels seus animals. A la frontera de Sax\u00f2nia, el bar\u00f3 von Tronka, instal\u00b7lat al seu castell, amb enganys li diu que no pot continuar el viatge si no t\u00e9 passaport. Kohlhaas acaba cedint i ha de deixar-hi com a penyora dos cavalls magn\u00edfics. Quan el marxant torna de la fira per endur-se’ls, els troba en un estat lamentable, ja que el bar\u00f3 els ha utilitzat per a treballs als seus camps. Kohlhaas li posa un plet, per\u00f2 sense que li arribe cap resposta dels tribunals. Successives reclamacions fracassen. El bar\u00f3, un personatge important, paralitza la iniciaci\u00f3 del proc\u00e9s. I aqu\u00ed comencen les desventures del marxant. La narraci\u00f3 es posa en marxa i avan\u00e7a a un ritme m\u00e9s i m\u00e9s accelerat, sobretot quan Kohlhaas decideix venjar-se i prendre’s la just\u00edcia per la seua m\u00e0. Es llan\u00e7a a una acci\u00f3 devastadora, incendiant castells i ciutats i presentant-se amb els seus manifestos com un representant de la just\u00edcia divina, com un \u00e0ngel exterminador, que sembra el p\u00e0nic per tot Sax\u00f2nia.<\/p>\n

El nucli de la hist\u00f2ria \u00e9s el sentiment insubornable de just\u00edcia, que \u00e9s obsessiu per al marxant. Ell vol que li tornen els dos cavalls i en l’estat f\u00edsic en qu\u00e8 els havia deixat. Tota la seua lluita, tota l’aventura desmesurada i venjativa a qu\u00e8 s’ha llan\u00e7at, t\u00e9 l’origen en aquests dos cavalls retinguts il\u00b7legalment. Per aquest cam\u00ed avan\u00e7a l’acci\u00f3 de la novel\u00b7la amb un seguit complicat, impetu\u00f3s d’esdeveniments \u2014amb una intervenci\u00f3 i tot de Luter en l’afer. Kleist hi planteja la problem\u00e0tica de la just\u00edcia i la injust\u00edcia.<\/p>\n

Jaume Ortol\u00e0 \u2014un nou traductor valenci\u00e0, que ha tradu\u00eft tamb\u00e9 el Faust<\/em>\u2014 ha posat en circulaci\u00f3 una nova versi\u00f3 d’aquesta obra capital.<\/p>\n

Fitxa bibliogr\u00e0fica<\/strong>
\nAutor: Heinrich von Kleist
\nT\u00edtol:\u00a0Michael Kohlhaas<\/a>
\n<\/em>Traducci\u00f3: Jaume Ortol\u00e0
\nEditorial: Riurau Editors
\nAny: 2009<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article publicat a la revista Sa\u00f3, n\u00fam. 343, novembre 2009) Heinrich von Kleist \u00e9s una figura singular del romanticisme alemany. Per una banda, no va participar a fons en el moviment; per l’altra, va crear una molt personal forma de trag\u00e8dia cl\u00e0ssica. Obres com Pentesilea, Friedrich von Homburg\u00a0i la novel\u00b7la Michael Kohlhaas\u00a0han estat considerades cims … Continua la lectura de ‘Els quefers de la just\u00edcia’, de Josep Iborra<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6,28],"tags":[22,121,7],"class_list":["post-1113","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-premsa","category-ressenyes","tag-heinrich-von-kleist","tag-josep-iborra","tag-michael-kohlhaas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1113","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1113"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1113\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1463,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1113\/revisions\/1463"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1113"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1113"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1113"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}